Percepció dels estereotips de gènere i la personalitat en usuaris de Facebook
- Autores: Vanessa Renau Ruiz
- Directores de la Tesis: Xavier Carbonell (dir. tes.), Ursula Oberst (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Toro Trallero (presid.), Julieta Piastro Behar (secret.), Eulàlia Hernández Encuentra (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Un dels motius principals que tenen els usuaris de les xarxes socials en línia (XSL) per mantenir un perfil en aquestes xarxes és la presentació de la seva identitat (Nadkami & Hofmann, 2012). A causa del control que possibiliten les XSL en la creació i el manteniment del perfil de presentació (Walther, 2007), alguns usuaris manipulen estratègicament la seva identitat i projecten aspectes idealitzats per tal d’obtenir una major acceptació social i augmentar el seu benestar psicològic (Michikyan, Dennis, & Subrahmanyam, 2014). Algunes d’aquestes característiques corresponen a estereotips de gènere tradicionals, per exemple l’expressivitat i l’atractiu en les dones i la instrumentalitat en els homes (Haferkamp, Eilmer, Papadakis, & Kruck, 2012; Manago Graham, Greenfield, & Salimkhan, 2008). L’objectiu és conèixer si hi ha diferències entre la manera com els usuaris de Facebook perceben que es presenten en el l’entorn cara a cara (jo) i a Facebook (jo Facebook), i avaluar també el grau de relació que tenen les seves presentacions amb el seu jo ideal (com els agradaria ser) tant en termes d’estereotips masculins i femenins tradicionals com en termes de personalitat. També es vol avaluar quina és la relació d’una presentació d’acord amb els estereotips de gènere tradicionals amb el benestar psicològic. Un total de 254 joves (187 dones) van contestar un qüestionari de dades sociodemogràfiques bàsiques, una escala d’estereotips de gènere tradicionals creada ad hoc, la versió espanyola del Ten Item Personality Inventory (TIPI) de Renau, Oberst, Gosling, Rusiñol, & Chamarro, 2013) i les escales de benestar psicològic de Ryff (Van Dierendonck et al., 2006). Els participants creuen que es presenten de manera similar, per la qual cosa no hi ha grans diferències en la manera com homes i dones es presenten en aquestes XSL. Així mateix, els participants no perceben grans diferències entre la manera com es presenten en l’entorn cara a cara i la manera com es presenten a Facebook, per tant, la seva presentació a Facebook no representa una idealització. Els trets corresponents a la masculinitat tradicional són els més desitjats i més vinculats al benestar psicològic. Les dades il·lustren que les XSL han esdevingut un entorn normalitzat on hi ha una extensió de les interaccions socials que tenen lloc en l’entorn cara a cara; a més, atès que homes i dones tenen cada dia un rol més igualitari, les diferències tradicionals entre tots dos han anat neutralitzant-se.
