Kreisfreie Stadt Potsdam, Alemania
Este artículo sostiene una tesis histórica y otra sistemática. En sentido histórico, se sostiene que Kant rehabilita el concepto de las magnitudes negativas entre 1790 y 1792. En sentido sistemático, se sostiene que esta rehabilitación es una rehabilitación trascendental. En la introducción, se presenta el lugar del concepto de las magnitudes negativas en la carrera de Kant. En la segunda sección, se explica su significado precrítico, haciendo énfasis en su dimensión ontológica. En la tercera, cuarta y quinta sección se expone, respectivamente, el significado psicológico, cosmológico y moral de este concepto. En estas secciones, la explicación de estos tres distintos significados sigue el orden de publicación de Kant entre 1790 y 1792. Siguiendo este orden, el concepto de las magnitudes negativas es visto en la “Analítica de lo sublime” (1790), en el ensayo Sobre el fracaso de todo ensayo filosófico en teodicea (1791), y en el ensayo Sobre el mal radical en la naturaleza humana (1792). En la conclusión se hace una nota general sobre el concepto de lo negativo en Kant. Aquí se argumenta que la rehabilitación trascendental de las magnitudes negativas supone una excepción en el desarrollo de su pensamiento.
Aquest article sosté una tesi històrica i una altra de sistemàtica. En sentit his- tòric, se sosté que Kant rehabilita el concepte de les magnituds negatives entre 1790 i 1792. En sentit sistemàtic, se sosté que aquesta rehabilitació és una rehabilitació trans- cendental. A la introducció, es presenta el lloc del concepte de les magnituds negatives en la carrera de Kant. A la segona secció, se n’explica el significat pre-crític, fent èmfasi en la seva dimensió ontològica. A la tercera, quarta i cinquena secció s’exposa, respec- tivament, el significat psicològic, cosmològic i moral d’aquest concepte. En aquestes seccions, l’explicació d’aquests tres significats diferents segueix l’ordre de publicació de Kant entre 1790 i 1792. Seguint aquest ordre, el concepte de les magnituds nega- tives és vist a l’«Analítica del sublim» (1790), a l’assaig Sobre el fracàs de tot assaig filosòfic en teodicea (1791), i en l’assaig Sobre el mal radical a la naturalesa humana (1792). A la conclusió es fa una nota general sobre el concepte del negatiu en Kant. Aquí s’argumenta que la rehabilitació transcendental de les magnituds negatives suposa una excepció en el desenvolupament del pensament. | Paraules clau: magnituds negatives, mal, negació, realitat, sublim, teodicea.
This paper argues both a historical and a systematic thesis. In the historical sense, it is argued that Kant rehabilitates the concept of negative magnitudes between 1790 and 1792. In the systematic sense, it is argued that this rehabilitation is a transcen- dental rehabilitation. In the introduction, the place of the concept of negative magni- tudes in Kant’s career is presented. In the second section, its pre-critical significance is explained, emphasizing its ontological dimension. In the third, fourth and fifth sections, respectively, the psychological, cosmological, and moral significance of this concept is explained. In these sections, the explanation of these three different meanings follows the order of Kant’s publications between 1790 and 1792. Following this order, the con- cept of negative magnitudes is seen in the Analytic of the Sublime of the Critique of Judgment (1790), in the essay On the Failure of Every Philosophical Essay in Theodicy (1791), and in the essay On Radical Evil in Human Nature (1792). In the conclusion a general remark is made on the concept of the negative in Kant. Here it is argued that the transcendental rehabilitation of negative magnitudes is an exception in the development of his thought. | Keywords: evil, negation, negative magnitudes, sublime, theodicy, reality.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados