Yves Charles Zarka, Didier Mineur, Miroslav Vacura, Maria Clara Fernandes Sales, Sebnem Ertan Paşaoğlu, Canpu Chen, Dietrich Schotte, Rafaella Sarti, María L. Lukac de Stier, James Griffith, Wladimir Barreto Lisboa, Liang Pang, Roger Castellanos Corbera, Franck Lessay, Josep Monserrat i Molas
Durant el curs 2023-2024, la recerca sobre Hobbes s’ha continuat desenvolu-pant a través de seminaris, conferències i publicacions, tal com aquest butlletí testimo-nia. S’han implementat dues vies d’aproximació al pensament de Hobbes: d’una banda, la recerca historiogràfica tradicional destinada a entendre millor aquest pensament, tant en el seu temps com en la seva estructura interna; i, d’altra banda, l’intent de con-frontar aquest pensament amb el nostre temps, per tal de determinar si els conceptes que posa en marxa encara són vàlids o ara estan obsolets. Aquest segon enfocament sovint pretén saber si les categories vàlides per al pensament modern encara ho són per a nosaltres o bé fins a quin punt cal modificar-les.
In the academic year 2023-2024, research on Hobbes has been pursued through seminars, colloquia and publications, to which this Bulletin bears witness. Hobbes’ thought has been approached in two ways: on the one hand, the traditional historiographical research aimed at gaining a better understanding of this thought both in its time and in its internal structure. On the other hand, the attempt to confront this thought with our own time in order to determine whether the concepts it brings into play are still valid or have become obsolete. The second approach usually aims to find out whether the categories that were valid for modern thought are still valid for us, or to what extent they need to be modified.
Au cours de l’année 2023-2024, les recherches sur Hobbes se sont poursuivies à travers des séminaires, des colloques et des publications dont le présent Bulletin porte témoignage. Deux façons d’aborder la pensée de Hobbes ont été mis en œuvre, d’une part, la traditionnelle recherche historiographique visant à mieux connaître cette pensée à la fois en son temps et dans sa structure interne, d’autre part, la tentative de confron-ter cette pensée à notre époque pour déterminer si les concepts qu’elle met en place sont toujours valable ou sont désormais caducs. La deuxième approche vise souvent à savoir si les catégories valables pour la pensée moderne le sont toujours pour nous ou dans quelle mesure ces catégories doivent être modifiées.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados