Tres décadas de vallas en Ceuta y Melilla: crisificación, externalización y recrudecimiento del control migratorio en las fronteras exteriores de la UE

• Ferrer Gallardo, Xavier ^[1] ; Gabrielli, Lorenzo ^[1]
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra

     Universitat Pompeu Fabra

     Barcelona, España

     
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 71, Nº 1, 2025 (Ejemplar dedicado a: Miscel·lani), págs. 65-92
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Three decades of fences in Ceuta and Melilla: Crisification, externalization and intensification of migration control at the external borders of the EU
  • Trois décennies de barrières à Ceuta et Melilla.: Crisification, externalisation et durcissement du contrôle des migrations aux frontières extérieures de l’UE
  • Tres dècades de tanques a Ceuta i Melilla: crisificació, externalització i recruada del control migratori a les fronteres exteriors de la UE
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen
  • español

    El artículo traza la evolución de los regímenes fronterizos de Ceuta y Melilla, desde el ingreso de España en la UE en 1986 hasta la actualidad. Pese al no reconocimiento de la soberanía española de las ciudades —ni, en consecuencia, de la legitimidad de las fronteras de la UE en África—, Marruecos se ha convertido en un actor indispensable en el esquema de gobernanza fronterizo-migratoria desplegado en Ceuta y Melilla, y ha rentabilizado esta nueva ventaja estratégica en el marco de sus relaciones bilaterales con España y con la Unión Europea. La lógica de externalización de las políticas de control fronterizo ha allanado el camino a un amplio abanico de prácticas de control migratorio en torno a las ciudades norteafricanas. Dichas prácticas han sido escrutadas en profundidad desde ópticas académicas, periodísticas y activistas. Su análisis ha arrojado luz, por un lado, sobre la lógica de excepcionalidad que rodea al régimen fronterizo de la UE en las ciudades y, por otro, sobre cómo los migrantes y activistas han desafiado, denunciado y resistido a dicho régimen, contribuyendo así a su constante reconfiguración. El texto concluye analizando las consecuencias de dos factores interrelacionados que han ejercido de vectores de cambio: por un lado, la «crisis» diplomático-fronteriza de mayo de 2021 y, por otro, la subsiguiente reapertura parcial de los pasos fronterizos de Ceuta y Melilla en mayo de 2022, tras dos años de cierre iniciado con el estallido de la pandemia de covid-19. Ambos factores han conducido a una nueva reconfiguración de la gestión de la movilidad transfronteriza en la región. Como ilustran los sucesos letales sucedidos en la valla de Melilla de junio de 2022, los cambios han desembocado en la consolidación de la cooperación operativa hispanomarroquí y en un nuevo recrudecimiento de las prácticas de obstaculización migratoria en la frontera exterior de la UE.

  • català

    L’article examina l’evolució dels règims fronterers de Ceuta i Melilla, des de l’accés d’Espanya a la UE, el 1986, fins a l’actualitat. Malgrat la manca de reconeixement de la sobirania espanyola de les ciutats —i, en conseqüència, de la legitimitat de les fronteres de la UE a l’Àfrica—, el Marroc s’ha convertit en un actor indispensable en l’esquema de governança migratòria fronterera desplegat a Ceuta i Melilla, i ha rendibilitzat aquest nou avantatge estratègic en el marc de les seves relacions bilaterals amb Espanya i la Unió Europea. La lògica d’externalització de les polítiques de control de fronteres ha obert el camí a una àmplia gamma de pràctiques de control migratori a les ciutats del nord d’Àfrica. Aquestes pràctiques han estat analitzades en profunditat des d’una perspectiva acadèmica, periodística i activista. La seva anàlisi ha il·lustrat, d’una banda, la lògica d’excepcionalitat que envolta el règim fronterer de la UE a les ciutats i, de l’altra, la manera com els migrants i els activistes han desafiat, han denunciat i han fet front a aquest règim, contribuint així a la seva reconfiguració constant. El text conclou analitzant les conseqüències de dos factors interrelacionats que han actuat com a vectors de canvi: d’una banda, la «crisi» diplomàtico-fronterera de maig de 2021 i, de l’altra, la posterior reobertura parcial dels passos fronterers de Ceuta i Melilla. el maig de 2022, després de dos anys de tancament que va començar amb l’esclat de la pandèmia de la covid-19. Tots dos factors han donat lloc a una nova reconfiguració de la gestió de la mobilitat transfronterera a la regió. Tal com mostren els fets letals que van tenir lloc a la tanca de Melilla el juny de 2022, aquests canvis han portat a consolidar la cooperació operativa hispanomarroquina i a realitzar un nou repunt de les pràctiques d’obstrucció migratòria a la frontera exterior de la UE.

  • English

    The article examines the evolution of the border regimes of Ceuta and Melilla, from Spain’s entry to the European Union in 1986 to the present. Despite the non-recognition of the Spanish sovereignty of the cities, nor, consequently, of the legitimacy of the EU borders in Africa, Morocco has become an indispensable actor in the border-migration governance scheme deployed in Ceuta and Melilla, and it has benefitted from this new strategic advantage in the framework of its bilateral relations with Spain and the EU. The logic of outsourcing border control policies has paved the way for a wide range of migration control practices around the North African cities. These practices have been exhaustively scrutinized from academic, journalistic and activist perspectives. Their analysis has shed light, on the one hand, on the logic of exceptionality surrounding the EU border regime in cities, and on the other, on how migrants and activists have challenged, denounced and resisted this regime, thus contributing to its constant reconfiguration. The text concludes by analysing the consequences of two interrelated factors that have acted as vectors of change: on the one hand, the diplomatic-border “crisis” of May 2021, and on the other, the subsequent partial reopening of the Ceuta and Melilla border crossings in May 2022, after two years of closure that began with the outbreak of the COVID-19 pandemic. Both factors have led to a new reconfiguration of cross-border mobility management in the region. As illustrated by the lethal events at the Melilla fence in June 2022, these changes have led to the consolidation of Spanish-Moroccan operational cooperation and to a new upsurge in migratory obstruction practices at the external border of the EU.

  • français

    L’article présente l’évolution des régimes frontaliers de Ceuta et Melilla de l’adhésion de l’Espagne à l’UE en 1986 jusqu’à aujourd’hui. Malgré la non-reconnaissance de la souveraineté espagnole sur les villes - et, par conséquent, de la légitimité des frontières de l’UE en Afrique - le Maroc est devenu un acteur indispensable dans le cadre du système de gouvernance des migrations déployé à Ceuta et Melilla, et a tiré le meilleur parti de ce nouvel avantage stratégique dans le cadre de ses relations bilatérales avec l’Espagne et l’Union européenne. La logique d’externalisation des politiques de contrôle des frontières a ouvert la voie à un large éventail de pratiques de contrôle migratoire autour des villes nord-africaines. Ces pratiques ont été examinées en profondeur par des chercheurs, des journalistes et des acteurs de la Société civile. Leur analyse a mis en lumière, d’une part, la logique d’exceptionnalité entourant le régime frontalier de l’UE dans les villes et, d’autre part, la façon dont les migrants et les activistes ont contesté, dénoncé et résisté à ce régime, contribuant ainsi à sa reconfiguration constante. Le texte conclut en analysant les conséquences de deux facteurs interdépendants qui ont agi comme vecteurs de changement : d’une part, la « crise » diplomatico-frontalière de mai 2021 et, d’autre part, la réouverture partielle des postes-frontières de Ceuta et Melilla en mai 2022, après deux années de fermeture qui ont commencé avec l’apparition de la pandémie de Covid-19. Ces deux facteurs ont entraîné une nouvelle reconfiguration de la gestion de la mobilité transfrontalière dans la région. Comme l’illustrent les événements meurtriers survenus à la frontière de Melilla en juin 2022, ces changements ont conduit à la consolidation de la coopération opérationnelle entre l’Espagne et le Maroc et à une nouvelle recrudescence des pratiques d’obstruction migratoire à la frontière extérieure de l’UE.