La colegiata de Santa María de Alquézar, en el Somontano de Barbastro, conserva entre su documentación medieval cerca de treinta fragmentos de códices perte-necientes a los siglos xii-xvii, que han pasado inadvertidos a los investigadores. Su valor deriva de las especiales coordenadas históricas y litúrgicas en las que se encuadra esta institución eclesiástica del Pirineo central: por un lado, su posición intermedia entre los obispados de Roda de Isábena-Barbastro y Jaca-Huesca; por otro, la subordinación a la mitra de Tortosa entre los siglos xii-xiii. Así pues, el aná-lisis de estos fragmenta codicum posibilita su ubicación respecto a estos tres polos de influencia y, paralelamente, despeja el interrogante de una eventual irradiación en el escenario altoaragonés de la tradición litúrgica de San Rufo de Aviñón, ligada a la catedral tortosina
La col·legiata de Santa Maria d’Alquézar, al Somontano de Barbastre, conserva en-tre la seva documentació medieval gairebé trenta fragments de còdexs pertanyents als segles xii-xvii, que han passat desapercebuts als investigadors. El valor que tenen deriva de les coordenades històriques i litúrgiques especials en les quals s’enquadra aquesta institució eclesiàstica del Pirineu central: d’una banda, la posició intermèdia entre els bisbats de Roda d’Isàvena-Barbastre i Jaca-Osca i, de l’altra, la subordinació a la mitra de Tortosa entre els segles xii-xiii. Així doncs, l’anàlisi d’aquests fragmenta codicum permet situar-les respecte d’aquests tres pols d’influència i, paral·lelament, resol l’interrogant d’una irradiació eventual en l’escenari alt-aragonès de la tradició litúrgica de Sant Ruf d’Avinyó, lligada a la catedral tortosina
La col·legiata de Santa Maria d'Alquézar, al Somontano de Barbastre, conserva entre la seva documentació medieval gairebé trenta fragments de còdexs pertanyents als segles XII-XVII, que han passat desapercebuts als investigadors. El valor que tenen deriva de les coordenades històriques i litúrgiques especials en les quals s'enquadra aquesta institució eclesiàstica del Pirineu central: d'una banda, la posició intermèdia entre els bisbats de Roda d'Isàvena-Barbastre i Jaca-Osca i, de l'altra, la subordinació a la mitra de Tortosa entre els segles XII-XIII. Així doncs, l'anàlisi d'aquests fragmenta codicum permet situar-les respecte d'aquests tres pols d'influència i, paral·lelament, resol l'interrogant d'una irradiació eventual en l'escenari alt-aragonès de la tradició litúrgica de Sant Ruf d'Avinyó, lligada a la catedral tortosina.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados