Cuando el tiempo es relativo. Estructuras sintácticas para la expresión del tiempo

• Silvia Rodríguez Pérez ^[1]
  1. [1] Institut Josep Tapiró
• Localización: ReGroc: revista de gramática orientada a las competencias, ISSN-e 2565-0394, Vol. 7, 2024, págs. 73-96
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • When time is relative. Syntactic structures for time expression
  • Quan el temps és relatiu. Estructures sintàctiques pe a l'expressió del temps
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    La manera de expresar la temporalidad en las lenguas constituye uno de los temas fundamentales, tanto del estudio de la adquisición de la lengua materna como de la descripción de diferentes lenguas. En español existen para ello cuatro mecanismos lingüísticos: tiempo gramatical, aspecto gramatical, aspecto léxico y el empleo de distintas estructuras sintácticas que expresan tiempo. La asociación de la expresión del tiempo con la noción de adverbio u oración adverbial era fruto de una concepción del análisis sintáctico en el aula que seguía criterios funcionales y semánticos. A partir de la Nueva gramática de la lengua española se diseñará una propuesta para introducir un análisis de las oraciones subordinadas siguiendo criterios formales y se abordará la relación entre gramática, comprensión textual y escritura desde la elección entre las posibles estructuras sintácticas que expresan tiempo.

     

  • català

    La manera d'expressar la temporalitat en les llengües constitueix un dels temes fonamentals, tant de l'estudi de l'adquisició de la llengua materna com de la descripció de diferents llengües. En espanyol existeixen per a això quatre mecanismes lingüístics: temps gramatical, aspecte gramatical, aspecte lèxic i l'ús de diferents estructures sintàctiques que expressen temps. L'associació de l'expressió del temps amb la noció d'adverbi o oració adverbial era fruit d'una concepció de l'anàlisi sintàctica a l'aula que seguia criteris funcionals i semàntics. A partir de la Nova gramàtica de la llengua espanyola es dissenyarà una proposta per a introduir una anàlisi de les oracions subordinades seguint criteris formals i s'abordarà la relació entre gramàtica, comprensió textual i escriptura des de l'elecció entre les possibles estructures sintàctiques que expressen temps.

  • English

    The way in which temporality is expressed in languages is one of the fundamental issues, both in the study of the acquisition of the mother tongue and in the description of different languages. Spanish has four linguistic mechanisms for this purpose: grammatical tense, grammatical aspect, lexical aspect and the use of different syntactic structures that express time. The association of the expression of time with the notion of adverb, or with adverbial sentences, was the result of a conception of syntactic analysis that followed functional and semantic criteria. This article will offer a proposal, based on Nueva gramática de la lengua española, to introduce an analysis of subordinate clauses following formal criteria, and will address the relationship between grammar, textual comprehension and writing from the choice among the possible structures.