El Club Jove 1970-1980. Ontinyent

• Joan Josep Torró Martínez ^[1]
  1. [1] Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida
• Localización: Espais educatius als espais de sociabilitat (Segles XIX-XX) / coord. por Carme Garcia Yeste, Ginés Puente Pérez, 2024, ISBN 978-84-1365-187-3, págs. 74-87
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Youth Club 1970-1980. Ontinyent
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen
  • español

    Esta comunicación forma parte de un proyecto más amplio, que pretende visibilizar una iniciativa educativa no formal, creándose un espacio de sociabilidad en el que los jóvenes podían ser escuchados y participar de una sociedad que iba cambiando.

    El Club Jove permitió dinamizar y empezar acciones formativas para los jóvenes que no podían acceder a la enseñanza secundaria y universitaria. Bajo el amparo de la iglesia y luchando contra los últimos reductos del franquismo, se creó un espacio en el que la juventud ontinyentina intentaba integrarse y formar parte de la dinámica social.

    Todo esto fue posible gracias a la presencia de tres curas, principalmente Luis Espí Albert con el apoyo de Ramon Delgado y la continuidad de Luis Navarro.

    La investigación se ha basado en la consulta de la edición a ciclostil del Boletín Informativo de la Parroquia de san Rafael y Boletín de El Club Jove. Sin embargo, se han utilizado las fuentes orales para recoger los testimonios de dos de los curas y de un nú mero importante de miembros de El Club Jove. Entonces eran jóvenes, después formaron parte del movimiento asociativo vecinal, asumieron responsabilidades políticas munici pales o son personas con significación cultural y social en Ontinyent.

  • català

    Aquesta comunicació forma part d’un projecte més ampli, que pretén de visibilitzar una iniciativa educativa no formal, creant-se un espai de sociabilitat on els joves podien ser escoltats i participar d’una societat que anava canviant.

    El Club Jove va permetre dinamitzar i encetar accions formatives envers els joves que no podien accedir a l’ensenyament secundari i universitari. Baix l’emparament de l’església i lluitant contra els últims reductes del franquisme, es va crear un espai en què la joventut ontinyentina intentava integrar-se i formar part de la dinàmica social.

    Tot això va ser possible gràcies a la presència de tres rectors principalment Luis Espí Albert amb el suport de Ramon Delgado i la continuïtat de Luis Navarro.

    La recerca s’ha basat en la consulta de l’edició a ciclostil del Butlletí Informatiu de la Parròquia de sant Rafael i Butlletí de El Club Jove. Tanmateix, s´han utilitzat les fonts orals a l’hora de recollir els testimonis de dos dels rectors i d’un nombre important de membres de El Club Jove. Aleshores eren joves, després formaren part del moviment associatiu veïnal, assumiren responsabilitats polítiques municipals o són persones amb significació cultural i social a Ontinyent.

  • English

    This communication is part of a broader project, which aims to make visible a non-for mal educational initiative, creating a space of sociability in which young people could be heard and participate in a society that was changing.

    The Youth Club (Club Jove) allowed to dynamize and begin training actions for young people who could not access secondary and university education. Under the pro tection of the church and fighting against the last strongholds of Francoism, a space was created in which the Ontinyent youth tried to integrate and become part of the social dynamics.

    All this was possible thanks to the presence of three priests, mainly Luis Espí Al bert with the support of Ramon Delgado and the continuity of Luis Navarro.

    The research has been based on consulting the mimeographed edition of the In formative Bulletin of the Parish of San Rafael and the Bulletin of El Club Jove. However, oral sources have been used to collect the testimonies of two of the priests and a signif icant number of members of El Club Jove. At the time they were young, later they be come part of the neighborhood association movement, they assumed municipal political responsibilities or committed to Ontinyent’s cultural and social scene.