Lluita contra l'analfabetisme a les Brigades Internacionals de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) a través de la seva premsa impresa.

• Ramon Naya Ortega ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Espais educatius als espais de sociabilitat (Segles XIX-XX) / coord. por Carme Garcia Yeste, Ginés Puente Pérez, 2024, ISBN 978-84-1365-187-3, págs. 197-209
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Fight against illiteracy in the International Brigades of the Spanish Civil War (1936-1939) through its printed press.
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen
  • español

    Las Brigadas Internacionales han sido objeto de múltiples estudios. Actualmente, nos encontramos con el reto de llenar el vacío historiográfico de su vertiente pedagógica. Este contingente, aparte de su lucha militar, desplegaron por el territorio una serie de labores humanitarias como son la sanidad y la educación. La concienciación de sus integrantes para sacar del analfabetismo y acercar la cultura tanto a sus compañeros de armas como a la población civil, es un rasgo característico extensivo en todo el Ejército Popular. La República ya había empezado a erradicar el analfabetismo. Debemos enmarcar este con tingente militar dentro de una organización voluntaria, internacional e incluso juvenil de los años 30 del siglo XX, que a diferencia de las juventudes fascistas de Italia o Alemania, tenían un carácter diferencial, cultural y pedagógico. En esta comunicación nos centra mos, esencialmente, en las iniciativas puestas en marcha desde la prensa producida por los propios brigadistas, destacando la publicación de las primeras cartas que escribían los analfabetos.

  • català

    Les Brigades Internacionals han estat objecte de múltiples estudis. Actualment, ens tro bem amb el repte d’omplir el buit historiogràfic del seu vessant pedagògic. Aquest con tingent, a banda de la seva lluita militar, van desplegar pel territori un seguit de tasques humanitàries com són la sanitat i l’educació. La conscienciació dels seus integrants per treure de l’analfabetisme i apropar la cultura tant als seus companys d’armes com a la població civil, és un tret característic extensiu a tot l’Exèrcit Popular. La República ja havia començat a erradicar l’analfabetisme. Hem d’emmarcar aquest contingent militar dins d’una organització voluntària, internacional i, fins i tot, juvenil dels anys 30 del segle XX, que a diferència de les joventuts feixistes d’Itàlia o Alemanya, tenien un caràcter diferencial, cultural i pedagògic. En aquesta comunicació ens centrem, essencialment, en les iniciatives engegades des de la premsa produïda pels mateixos brigadistes, destacant la publicació de les primeres cartes que escrivien els analfabets.

  • English

    The International Brigades have been the subject of multiple studies. Currently, we are faced with the challenge of filling the historiographical gap in its pedagogical aspect. This contingent, apart from their military struggle, deployed a series of humanitarian tasks in the territory such as healthcare and education. The awareness of its members to remove illiteracy and bring culture closer to both their comrades in arms and the civilian popu lation, is a characteristic feature that extends to the entire People’s Army. The Republic had already begun to eradicate illiteracy. We must frame this military contingent within a voluntary, international and even youth organization of the 1930s, which unlike the fascist youths of Italy or Germany, had a differential, cultural and pedagogical character.

    In this communication we focus, essentially, on the initiatives launched from the press produced by the brigade members themselves, highlighting the publication of the first letters written by the illiterate.