Como resultado de sus actividades, las industrias azucarera y de etanol generan grandes cantidades de residuos con altos niveles de materia orgánica. Dos buenos ejemplos son la cachaza de caña de azúcar y la vinaza (V), ambos con gran potencial para la producción de biogás. La proximidad geográfica de las industrias mencionadas ofrece una oportunidad para evaluar su comportamiento en co-digestión anaeróbica. En este estudio, fracciones líquidas (LF) y fracciones sólidas (SF) de cachaza pretrada con cal (Ca(OH)2) (a 100°C), se mezclaron con V siguiendo un diseño de mezcla de tres factores, con el fin de evaluar los efectos sinérgicos y antagónicos sobre el rendimiento de metano. El rendimiento de metano se determinó en ensayos discontinuos en condiciones mesófilas (37 ± 1 °C). Se utilizó el modelo de Hill para determinar el rendimiento máximo de metano y la tasa específica de producción de metano. Los efectos sinérgicos, antagónicos o poco claros se incluyeron en un parámetro phi (Ø), para la evaluación de la co-digestión. Los resultados experimentales mostraron efectos antagónicos para casi todas las combinaciones de mezclas (Ø < 1). Sin embargo, para la mezcla SF-V cuando SF>V, el efecto fue sinérgico (Ø > 1). Hasta ahora, en términos de rendimiento de metano y cinética del proceso, no se ha descubierto que la co-digestión anaeróbica de las mezclas sea una mejor opción que la digestión de los componentes separados.
Com a conseqüència de les seves activitats, les indústries del sucre i de l’etanol generen grans quantitats de residus amb alts nivells de matèria orgànica. Dos bons exemples són el fang de premsa de canya de sucre i la vinassa (V), ambdós amb un gran potencial per a la producció de biogàs. La proximitat geogràfica de les indústries esmentades ofereix una oportunitat per avaluar el seu comportament de codigestió anaeròbica. En aquest estudi, les fraccions líquides (LF) i les fracci-ons sòlides (SF) del fang de premsa pretractat amb cal (Ca(OH)2) (a 100 °C), es van barrejar amb V seguint un disseny de barreja de tres factors, per tal d’avaluar la sinèrgia. i efectes antagònics sobre el rendiment de metà. El rendiment de metà es va determinar en assaigs per lots en condicions mesòfiles (37 ± 1 °C). El model Hill es va utilitzar per determinar el rendiment màxim de metà i la taxa específica de producció de metà. Es van incloure efectes sinèrgics, antagònics o poc clars en un paràmetre phi (Ø), per a l’avaluació de la co-digestió. Els resultats experimentals van mostrar efectes anta-gònics per a gairebé totes les combinacions de mescles (Ø <1). Tanmateix, per a la barreja SF-V quan SF>V, l’efecte va ser sinèrgic (Ø > 1). Fins ara, en termes de rendiment de metà i cinètica del procés, no s’ha trobat que la co-digestió anaeròbica de les mescles sigui una millor opció que la digestió dels components separats.
dustries generate large quantities of waste with high levels of organic matter. Two good examples are sugarcane press mud and vinasse (V), both with a great potential for biogas production. The geographical proximity of the aforementioned industries offers an opportunity to evaluate their anaerobic co-digestion behaviour. In this study, liquid fractions (LF) and solid fractions (SF) from lime (Ca(OH)2) pretreated press mud (at 100°C), were mixed with V following a three factor mixture design, in order to evaluate synergistic and antagonistic effects on methane yield. The methane yield was determined in batch assays under mesophilic conditions (37 ± 1 °C). The Hill model was used to determine the maximum methane yield, and the specific methane production rate. Synergistic, antagonistic or unclear effects were included in a parameter phi (Ø), for evaluation of the co-digestion. Experimental results showed antagonistic effects for nearly all mixture combinations (Ø < 1). However, for the mixture SF-V when SF>V, the effect was synergistic (Ø > 1). Thus far in terms of methane yield and process kinetics, anaerobic co-digestion of the mixtures has not been found to be a better option than the digestion of the separate components.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados