Barcelona, España
Els mitjans comunitaris han aconseguit un lloc en els textos normatius vigents sobre l’espai audiovisual català i estatal. La seva defi nició legal, però, no refl ecteix l’esperit d’aquest tipus de projectes. Sense comprendre el signifi cat de la comunicació de base social no es pot obtenir una imatge nítida de la salut democràtica del sistema mediàtic d’una societat. Malgrat la diferència de signifi cats dels noms que aquests mitjans han rebut al llarg del temps (lliures, independents, alternatius, del tercer sector, etc.), es pot parlar d’un denominador comú mínim: la reivindicació d’un espai per a l’exercici de la lliure expressió. El propòsit d’aquest capítol és analitzar un fenomen que ha estat la creu d’una moneda que sempre ha caigut cara amunt situant aquests mitjans en el seu context històric i refl exionant sobre els entrebancs de la seva regulació.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados