Barcelona, España
Objetivo: Facilitar la identificación de trabajadores/as especialmente sensibles (TES) frente a riesgos laborales y la priorización de los exámenes de salud iniciales y periódicos de trabajadores de centros sanitarios.
Método: Estudio transversal realizado en profesionales sanitarios/as de once equipos de atención primaria y un centro hospitalario de la Gerència de Terres de l’Ebre del Institut Català de la Salut. Se utilizó un cuestionario de salud laboral que incluía variables que definían las vulnerabilidades de los/as TES, junto con una analítica básica con serologías adaptadas a los riesgos del ámbito sanitario. En una primera fase dicha metodología se aplicó a trabajadores de nueva incorporación durante el periodo pandémico 2020-2022, y posteriormente, en una segunda fase se amplió a la totalidad de los/as TES registrados en el periodo 2013-2023.
Resultados: Se identificaron 10 TES en la primera fase y 598 TES en la segunda. El grupo de vulnerabilidad asociada más frecuente fue el embarazo/lactancia materna (n=271; 45,3%), seguido de osteomuscular (n=145; 24,3%), las alergias (n=55; 9,2%), salud mental (n=38; 6,4%), inmunológicas (n=33; 5,5%), otras vulnerabilidades (n=32; 5,4%) y discapacidades sensoriales (n=24; 4,0%). En las dos fases de nuestro estudio el 100% de las variables definitorias de TES podían identificarse a través de este método. Conclusiones: La implementación de un cuestionario de salud laboral, complementado con una analítica y serologías es una herramienta útil para facilitar la identificación inicial de TES, priorizar los exámenes de salud de los TES de nueva incorporación y mejorar el seguimiento laboral del resto de trabajadores.
Objectiu: Facilitar la identificació de treballadors especialment sensibles (TES), mitjançant un qüestionari de salut ocupacional i una analítica bàsica amb serologies adaptades als riscos de l'àmbit sanitari, permetent prioritzar els exàmens de salut inicials i periòdics en aquest col·lectiu.
Mètode: Estudi poblacional observacional realitzat en un àmbit de treball sanitari d'atenció primària i hospitalari, en el qual es van agrupar les variables que definien les vulnerabilitats dels TES en 7 grups i s'associaven als diferents ítems d'un qüestionari de salut ocupacional i una analítica amb serologies, permetent identificar diferents ítems i nombre d'ítems identificadors. Aquest estudi es va realitzar en dues fases. En una primera fase es va aplicar a treballadors de nova incorporació durant el període pandèmic 2020 a 2023 mentres que en la segona fase es va ampliar l'estudi a la totalitat dels TES enregistrats en el període 2013 - 2023.
Resultats: En les dues fases del nostre estudi es va comprovar que el 100% de les variables definitòries de TES podien identificar-se a través d'aquest mètode.
Conclusions: La implementació d'un qüestionari de salut ocupacional, complementat amb una analítica amb serologies, facilita la identificació inicial dels TES i permet prioritzar els exàmens de salut dels TES de nova incorporació i el seguiment ocupacional de la resta de treballadors.
Paraules clau: vigilància de la salut, salut laboral, treballadors sanitaris.
Objective: To facilitate the identification of especially sensitive workers (ESWs) to occupational risks and the prioritization of initial and periodic health examinations for workers in healthcare facilities.
Method: A cross-sectional study conducted on healthcare professionals from eleven primary care teams and one hospital center of the Gerència de Terres de l’Ebre of the Institut Català de la Salut. A labor health questionnaire was used, which included variables defining the vulnerabilities of especially sensitive workers (ESWs), along with basic blood test and serologies adapted to the risks of the healthcare environment. In the first phase, this methodology was applied to newly hired workers during the pandemic period (2020-2022), and in the second phase, it was expanded to include all ESWs registered from 2013 to 2023.
Results: Ten ESWs were identified in the first phase and 598 ESWs in the second phase. The most frequent associated vulnerability group was pregnancy/breastfeeding (n=271; 45.3%), followed by musculoskeletal (n=145; 24.3%), allergies (n=55; 9.2%), mental health (n=38; 6.4%), immunological (n=33; 5.5%), other vulnerabilities (n=32; 5.4%), and sensory disabilities (n=24; 4.0%). In both phases of our study, 100% of the defining variables for ESWs could be identified using this method.
Conclusions: The implementation of a labor health questionnaire, complemented with blood test and serologies, is a useful tool for facilitating the initial identification of ESWs, prioritizing health examinations for newly hired ESWs, and improving occupational monitoring for the remaining workers.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados