La claredat com a criteri del llenguatge administratiu i jurídic a Andorra

• Marta Pujol Palau ^[1] ; Anna Gabernet Piqué ^[1]
  1. [1] Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra.
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 82, 2024
• Idioma: varios idiomas
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • La comunicació clara ha estat sempre un criteri implícit en la tasca d’assessorament i correcció desenvolupada pel Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra. Des de finals del segle XX fins a l’actualitat, també s’observa una cura especial d’altres serveis, departaments i institucions per posar el llenguatge administratiu i jurídic a l’abast de tothom a partir de fer-lo clar i accessible. En aquesta nota ens hem proposat resumir i explicar algunes iniciatives que parteixen d’aquest objectiu. La creació i el funcionament del Servei de Tràmits, un servei de finestreta única, n’és el primer exemple. Altres exemples en són l’esforç de l’Administració de justícia per facilitar eines de comunicació a batlles, magistrats i personal tècnic; les disposicions per al procés de digitalització de l’Administració; les adaptacions a la lectura fàcil d’alguns textos d’Afers Socials, o els apartats del web sobre el possible acord d’associació d’Andorra amb la UE. La Llei 6/2024, de 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial és un nou instrument per protegir l’ús i el coneixement del català com a signe d’identitat, i també ofereix mecanismes d’intercanvi i comunicació entre les institucions i la societat civil per afrontar els nous reptes de futur.