Dues institucions peculiars del clergat català a l’Edat Moderna i llur possible implicació política: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral benedictina
-
-
[1] Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona, España
-
- Localización: Pedralbes: Revista d'historia moderna, ISSN 0211-9587, Vol. 43, Nº 2, 2024, págs. 205-236
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- Two peculiar institutions of the Catalan clergy in the Early Modern Age and their possible political involvement: the provincial councils of Tarragona and the Benedictine Conventual Congregation
- Dos instituciones peculiares del clero catalán en la Edad Moderna y su posible implicación política: los concilios provinciales tarraconenses y la Congregación Claustral benedictina.
- Enlaces
-
Resumen
- español
El articulo examina la trayectoria histórica de dos instituciones de origen medieval durante la Edad Moderna: los concilios provinciales tarraconenses y la Congregación Claustral Tarraconense y Cesaraugustana de la orden bene-dictina. El análisis de su frecuencia, reglamentación y composición muestra que ambas son singulares y que no parece fácil encontrar instituciones comparables en la Iglesia europea de la época. En fin, se apuntan algunas reflexiones sobre su posible relación con la historia política de Cataluña. En el caso de los concilios provinciales, por su parecido con el brazo eclesiástico de las Cortes catalanas, su rol en la distribución de los impuestos reales sobre el clero y las dificultades que ponía la edición de las constituciones conciliares. En el caso de los claustrales benedictinos, porque durante más de un siglo resistieron fuertes presiones de la Corona para unirse a la congregación observante de San Benito de Valladolid y porque el rey sabía que eran un instrumento fundamental del Patronato Real en Cataluña.
- català
L’article examina la trajectòria històrica de dues institucions d’origen medieval durant l’Edat Moderna: els concilis provincials tarraconenses i la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana de l’orde benedictí. L’anàlisi de la seva freqüència, reglamentació i composició mostra que totes dues són peculiars i que no sembla fàcil trobar institucions comparables a l’Església europea d’aquella època. En fi, s’hi apunten algunes reflexions sobre llur possible relació amb la història política de Catalunya. En el cas dels concilis provincials, per la seva semblança amb el braç eclesiàstic de les Corts catalanes, el seu rol en la distribució dels impostos reials sobre el clergat i les dificultats que comportava l’edició de les constitucions conciliars. En el cas dels claustrals benedictins, perquè durant més d’un segle van resistir fortes pressions de la Corona per unir-se a la congregació observant de San Benito de Valladolid i perquè el rei sabia que eren un instrument fonamental del Patronat Reial a Catalunya.
- English
The article examines the historical trajectory of two institutions of medieval origin during the Early Modern Age: the Provincial Councils of Tarragona and the Tarraconense and Cesaraugustana Conventual Congregation of the Benedictine Order. The analysis of their frequency, regulation and composi-tion shows that both are peculiar, as it does not seem easy to find comparable institutions in the European Church of the time. Finally, we introduce some reflections on their possible relationship with the political history of Catalo-nia. In the case of the provincial councils, due to its similarity to the ecclesiastical estate of the Catalan Courts, its role in the distribution of royal taxes on the clergy and the difficulties posed by the publication of the conciliar consti-tutions. In the case of the Benedictines, because for more than a century they resisted strong pressure from the Crown to join the observant Congregation of San Benito de Valladolid and because the king knew that they were a key instrument of the Royal Patronage in Catalonia.
- español
