Gerona, España
The Catholic Reformation resulting from the Council of Trent spread in Catalonia in the 16th and 17th centuries by many and diverse paths from the “levitic” cities and towns. The agents responsible for this were numerous, both religious and civil: diocesan synods, parish priests, episcopal visitors, friar preachers, craftsmen who built churches and altarpieces, doctors, midwives and teachers, counselors and consuls. Despite the gradual distancing between country parishes and the diocesan capitals, the indoctrinating objectives were also implemented in rural and mountain areas. Farmhouses, as well as units of agricultural exploitation, became instruments of religious and pastoral framing.
La Reforma catòlica derivada del Concili de Trento es va difondre a la Cata-lunya dels segles XVI i XVII per múltiples i diversos camins des de les ciutats i les viles «levítiques». Els agents que col·laboraren en la seva difusió foren múltiples, religiosos i civils: sínodes diocesans, rectors de parròquies, visitadors episcopals, frares predicadors, artesans constructors d’esglésies i retaules, metges, llevadores i mestres d’estudi, regidors i cònsols. Malgrat l’allunyament de les parròquies rurals i muntanyenques de les capitals diocesanes, de manera gradual els objectius adoctrinadors s’anaren implementant també a la ruralia i la muntanya. Els masos foren, a més d’unitats d’explotació agrària familiar, instruments d’enquadrament religiós i pastoral.
La Reforma católica resultante del Concilio de Trento se difundió en la Cataluña de los siglos XVI y XVII por caminos múltiples y diversos desde las ciudades y las villas «levíticas». Los agentes que colaboraron en la difusión fueron numerosos, tanto religiosos como civiles: sínodos diocesanos, rectores de parroquia, visitadores episcopales, frailes predicadores, artesanos constructores de iglesias y retablos, médicos, comadronas y maestros de estudios, concejales y cónsules. Pese al alejamiento gradual entre las parroquias rurales y montañesas y las capitales diocesanas, los objetivos adoctrinadores se implementaron también en el mundo rural y la montaña. Las masías, además de unida-des de explotación agraria, devinieron instrumentos de encuadre religioso y pastoral.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados