Barcelona, España
El sector cinematogràfic català, enmig dels esforços destinats a la reconversió dels seus models de finançament i explotació, s’ha vist immers en el trànsit forçós des de les dinàmiques de transformació i adaptació requerides per la instauració d’un nou entorn productiu i comercial dominat per aquests poderosos i emergents agents que són les plataformes OTT (acrònim d’over the top) o de serveis de lliure transmissió fins a la lluita aferrissada per la supervivència arran de la traumàtica sotragada patida a escala global per la crisi pandèmica. Així, d’un clima dominat el 2019 per l’assoliment d’una esperançadora estabilitat, s’ha passat, des de la mateixa instauració de l’estat d’alarma, a un altre d’incert i convuls, on ha estat necessari mirar de fer front al col·lapse sobrevingut amb l’adopció de mesures d’urgència en tots els àmbits de la cadena de valor del producte cinematogràfic. Aquestes, però, no semblen ser suficients per apaivagar els efectes devastadors d’uns canvis que ja es preveuen d’abast estructural i —en molts casos— irreversibles.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados