La ràdio

• Cinto Niqui Espinosa ^[1] ; Luis Segarra Moreno
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Informe de la comunicació a Catalunya, ISSN-e 2014-8402, ISSN 2014-2773, Nº. 12, 2021-2022, ISBN 978-84-127367-2-4, págs. 83-107
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen

  • El bienni radiofònic 2021–2022 a Catalunya es caracteritza per un lleuger increment de l’audiència, que se situa en els 3,871 milions d’oients els dies feiners. RAC1 i Catalunya Ràdio segueixen essent les emissores més escoltades entre les generalistes, mentre que Los 40 Principales conserva el lideratge de la ràdio temàtica musical. L’oferta més gran es troba a la banda analògica d’FM, amb 338 emissores o programacions diferents —78 del tercer sector—, seguida de la banda de televisió digital terrestre (TDT), amb 73 ràdios. La inversió publicitària en el sector radiofònic privat no s’ha recuperat encara de la baixada del 20% provocada per la pandèmia de la Covid-19, i s’ha situat en els 47,9 milions d’euros anuals. En l’àmbit laboral, el sector privat només ha recuperat 4 treballadors directes, dels 26 perduts durant la pandèmia. En manté 662 a principis de 2023. La ràdio arriba principalment a la seva audiència de forma analògica i gratuïta a la banda de l’FM, amb una penetració d’un 49,7%, a finals del bienni analitzat. L’escolta de ràdio per internet suposa el 20,2% de l’audiència radiofònica total.

    Tot i l’augment del consum de podcasts, la seva penetració és encara molt baixa, del 5,1%. Per primera vegada la legislació espanyola obre la porta a la regulació de les emissores sense ànim de lucre del tercer sector, condicionada a les disponibilitats de l’espectre radioelèctric.