Vacunes contra el virus del papil·loma humà

• Luis Urbiztondo ^[1]
  1. [1] Secció de Prevenció de Malalties Infeccioses. Direcció General de Salut Pública
• Localización: Butlletí d'informació terapèutica, ISSN-e 1579-9441, Vol. 21, Nº. 3, 2009, págs. 13-18
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Vacunas contra el virus del papiloma humano
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    El cáncer de cérvix es una causa importante de morbilidad y mortalidad en cualquier parte del mundo. La prevención secundaria, mediante las citologias programadas permite el diagnóstico precoz de lesiones precursoras y se ha mostrado eficaz por disminuir la incidencia de cáncer invasivo, especialmente cuando se aplica con intervenciones comunitarias y amplía cobertura de la población objeto.

    El descubrimiento que los virus del papiloma eran los agentes etiológicos impulsó el desarrollo de vacunas que pudieran ser útiles en la prevención o el tratamiento. El año 2006 se autorizó la primera vacuna preventiva en los EEUU y desde el 2007 hay dos vacunas comercializadas en la Unión Europea. Este año, en el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud se llegó a un acuerdo sobre la incorporación de la vacunación en el calendario. En el marco de este acuerdo, en Catalunya, a finales del 2008 se inició la vacunación sistemática con una estrategia escolar, vacunando a las chicas en sexto curso de educación primaria, con el objetivo de conseguir una amplía cobertura, que favorece la equidad, y hacerlo antes del inicio de la actividad sexual, puesto que relacionada con ésta se puede producir la infección por los tipos de VPH contra los que está dirigida la vacuna que no es eficaz si la infección ya se ha producido.

    La vacunación se debe contemplar dentro de una estrategia global de la prevención del cáncer cervical integrando la prevención primaria y la secundaría con la finalidad de conseguir la máxima efectividad. La vacunación también es una buena ocasión por potenciar las actividades relacionadas con la educación afectiva y sexual, con especial incidencia en la utilización de medidas profilácticas para evitar el contagio de infecciones de transmisión sexual.

  • català

    El càncer de cèrvix és una causa important de morbiditat i mortalitat arreu del mon. La prevenció secundària, mitjançant les citologies programades permet el diagnòstic precoç de lesions precursores i s’ha mostrar eficaç per disminuir la incidència de càncer invasiu, especialment quan s’aplica amb intervencions comunitàries i amplia cobertura de la població objecte.

    El descobriment que els virus del papil·loma eren l’agent etiològic va impulsar el desenvolupament de vacunes que poguessin ser útils en la prevenció o el tractament. L’any 2006 es va autoritzar la primera vacuna preventiva als USA i des del 2007 hi ha dues vacunes comercialitzades a la Unió Europea. Aquest any, al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut es va arribar a un acord sobre la incorporació de la vacunació en el calendari. En el marc d’aquest acord, a Catalunya, a finals del 2008 es va iniciar la vacunació sistemàtica amb una estratègia escolar, vacunant a les noies en sisè curs d’educació primària, amb l’objectiu d’aconseguir una amplia cobertura, que afavoreix l’equitat, i fer-ho abans de l’inici de l’activitat sexual, ja que relacionada amb aquesta es pot produir la infecció pels tipus de VPH contra els que està adreçada la vacuna que no és eficaç si la infecció ja s’ha produït.

    La vacunació s’ha de contemplar dins una estratègia global de la prevenció del càncer cervical integrant la prevenció primària i la secundaria per tal d’aconseguir la màxima efectivitat. La vacunació també és una bona ocasió per potenciar les activitats relacionades amb l’educació afectiva i sexual, amb especial incidència en la utilització de mesures profilàctiques per evitar el contagi d’infeccions de transmissió sexual.