Vuits i nous i cartes que no lliguen: els arguments utilitzats per Juárez-Ruiz & Altaba (2022-2023) per validar la suposada nova espècie d’Allognathus Pilsbry, 1888 del Pliocè inferior de Mallorca

• Autores: Josep Quintana Cardona, Guillem Xavier Pons Buades
• Localización: Nemus: revista de l'Ateneu de Natura, ISSN 1697-2694, Nº. 14, 2024, págs. 265-271
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Grasping at straws:: the arguments used by Juárez-Ruiz & Altaba (2022-2023) to validate the alleged new species of Allognathus Pilsbry, 1888 from the Lower Pliocene of Mallorca
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    En taxonomia, la descripció d’una nova espècie ha d’estar recolzada per la identificació d’aquells caràcters diag-nòstics (morfològics o genètics) que la diferencien d’altres tàxons. En el cas dels fòssils, quan no es possible iden-tificar aquests caràcters diagnòstics degut a que les parts esquelètiques presenten una morfologia relativament senzilla (com en el cas dels pulmonats continentals, per exemple) però amb un rang de variabilitat important, l’estudi s’ha de realitzar a partir d’un conjunt significatiu d’individus que permetin, fins a cert punt, relacionar aquests individus amb una determinada espècie o grups d’espècies. En el cas de que això no sigui possible, ha de prevaldre el principi de prudència, utilitzant el rang taxonòmic adequat en cada un dels casos.

    En aquest sentit, la rèplica de Juárez-Ruiz & Altaba (2023) a Quintana & Pons (2023) utilitza arguments inadequats per les següents raons: 1) es confon el que és la disponibilitat i la correcció d’un nom científic amb la validesa d’una suposada nova espècie. De la mateixa manera, l’existència d’un holotipus i un paratipus tampoc és garantia suficient per validar aquesta suposada nova espècie; 2) el reduït nombre d’exemplars (una closca sencera parcial-ment inclosa en la roca matriu i un motlle intern incomplert) no permet conèixer si la població a la que pertanyen aquests exemplars queda o no inclosa dins el rang de variabilitat d’Allognathus (Iberellus) companyonii (Aleron in Companyo, 1837); 3) contradiccions a l’hora d’argumentar que la suposada nova espècie no pertany a cap de les espècies vivents del gènere Allognathus: s’inclou en el gènere Iberellus (=Allognathus) malgrat considerar que els dos exemplars pertanyen a un grup taxonòmic parafilètic.

    Aquest és un clar exemple de com la descripció d’una suposada nova espècie a partir de dades insuficients, en la qual predominen els criteris subjectius, converteix la taxonomia (disciplina que engloba molts dels aspectes que suposen l’estudi d’un organisme, més enllà del “simple” acte de posar un nom a un taxon) en una disciplina merament especulativa, que aporta més ombres que llums a la investigació científica.

  • English

    In taxonomy, the description of a new species must be supported by the identification of those diagnostic charac-ters (morphological or genetic) that differentiate it from other taxa. In the case of fossils, when it is not possible to identify these diagnostic characters due the fact that shell shows relatively simple morphology (as in the case of continental pulmonates, for exemple) but with a significant range of variability, the study must be carried out from a significant set of individuals that allow, to a certain extent, to relate these individuals to a certain species or groups of species. In even that this is not possible, the principle of prudence must prevail, using the appro-priate taxonomic range in each case.

    In this sense, the reply of Juárez-Ruiz & Altaba (2023) to Quintana & Pons (2023) use inadequate arguments for the following reasons: 1) confusion between the availability and correctness of a scientific name with the validity of a supposed new species. In the same way, the existence of a holotype and a paratype is not guaranteed enough to validate this supposed new species; 2) the small number of specimens (a whole shell partially included in the matrix and a incomplete internal mold) does not allow to know whether the population to which these specimens belong is or is not included in the range of variability of Allognathus (Iberellus) companyonii (Aleron in Companyo, 1837); 3) contradictions when arguing that the supposed new species does not belong to any of the líving species of the genus Allognathus: the two individuals are included in the genus Iberellus (=Allognathus) despite considerin that the two specimens belongs to a paraphyletic genus not related with Iberellus.

    This is a clear exemple of how the description of a supposed new species based on insuficient data, in which sub-jective criteria predominate, turns taxonomy (a discipline that encompasses many of the aspects that involve the study of an organism, beyong the “simple” act of naming a taxon) in purely speculative discipline, which brings more shadows than lights to scientific research.