L’antòleg com a crític: Versions de l’anglès (1938), Poesia anglesa i nord-americana (1955), i El gran vent i les heures (1983) de Marià Manent

• Granell Sales, Carles ^[1]
  1. [1] Universidad Nacional de Educación a Distancia

     Universidad Nacional de Educación a Distancia

     Madrid, España

     
• Localización: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, ISSN-e 2340-4841, Nº. 24, 2024 (Ejemplar dedicado a: Un diàleg literari i històric a través dels segles), págs. 259-269
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The anthologist as critic: Versions de l’anglès (1938), Poesia anglesa i nord-americana (1955), and El gran vent i les heures (1983) by Marià Manent
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Marià Manent, conegut per ésser poeta, traductor, crític, memorialista, també fou antòleg,una vessant generalment ignorada. Les seves antologies, a més de poder ser estudiades com acol·leccions de traduccions, també mostren les preferències del crític quant a la selecció delsmaterials. Tenint en compte que el triatge de quines obres seran considerades per a formar partde l’antologia és un procés crític, la selecció d’obres en Manent obeeix a un principi clau en laseva poètica, és a saber, la concepció de la literatura com a procés creatiu que participa en latradició, se’n beneficia i la transforma. El mètode comparatiu que tant valorà en les seves ressenyesl’adoptà i el convertí en l’element clau del seu quefer crític. Així, la primera antologia que publicà detraduccions al català Versions de l’anglès (1938) i la segona edició El gran vent i les heures (1983) atestenla continuïtat, consistència i coherència d’aquest eix central de la seva poètica, especialment en larepresentació de la imatgeria. L’antologia Poesia anglesa i nord-americana (1955) també es fa ressò deles recurrents imatges en els poemes, però la labor crítica de Manent es fa més palesa en les notesintroductòries a cada autor. En aquestes, el crític-antòleg fa observacions en què destaquen lesvaloracions comparatives i una implícita defensa de la tradició catòlica.Paraules clau: Marià Manent, antologies, crítica literària, literatura comparada, Noucentisme