Heinrich von Veldeke i el model tristanià de Chrétien de Troyes

• Joan Dalmases Paredes ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, ISSN-e 2254-7444, Nº. 14, 2025, págs. 155-166
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Heinrich von Veldeke and the Tristanian Model of Chrétien de Troyes
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Tristran muose sunder sînen danc (MF 58,53) és una de les estrofes més memorables de tot el corpus líric del Minnesänger i ministerial Heinrich von Veldeke (abans del 1150 - ca. 1200). L’autor hi descriu breument la passió amorosa que sent envers la seva dama, caracteritzada pel lliure albir, i la contraposa a la que sent el personatge de Tristany, obligat a estimar Isolda per efecte del filtre amorós. Diversos autors han proposat que Veldeke s’hagués servit d’una font romànica per a bastir aquesta composició, concretament de D’Amors qui m’a tolu a moi (L 39,2), de Chrétien de Troyes. El present article no només analitza i encara ambdós textos per a cercar possibles coincidències formals i/o temàtiques, sinó que també indaga en totes les hipotètiques influències romàniques de Veldeke per tal de llistar i analitzar succintament totes les estrofes del corpus trobadoresc romànic i alemany que contenen referències a Tristany i al filtre amorós dels cèlebres amants tràgics, moltes d’elles obra d’alguns dels grans trobadors occitans i francesos, com ara Bernart de Ventadorn, Cercamon, Blondel de Nesle i el Châtelain de Coucy. Aquest procediment ens ha permès resoldre tal qüestió i arribar a la conclusió que l’estrofa del Minnesänger pot vincular-se estretament a la de Chrétien de Troyes.

  • English

    Tristran muose sunder sînen danc (MF 58,53) is one of the most memorable poems of the whole lyrical corpus of the Minnesänger and ministerialis Heinrich von Veldeke (before 1150 - ca. 1200). In this poem, Veldeke briefly describes the amorous passion he feels for his lady, characterized by free will, and contrasts it with the passion felt by the character Tristan, who is obliged to love Isolde due to a magic potion. Several authors have proposed that Veldeke used a Romance-language source for this composition, specifically Chrétien de Troyes’ D’Amors qui m’a tolu a moi (L 39,2). This article not only analyzes both texts in order to find possible formal and thematic similarities, but also investigates all of Veldeke’s possible Romance influences, listing all the Romance and German-language troubadour lyrics that contain references to Tristan and to the love potion, many of which are the work of some of the greatest Occitan and French troubadours, such as Bernart de Ventadorn, Cercamon, Blondel de Nesle and Châtelain de Coucy. This procedure has allowed us to come to the conclusion that Tristran muose sunder sînen danc can be closely linked to the song of Chrétien de Troyes.