Aquest article reflexiona sobre l’ús d’alguns espais a la poesia de Joan Salvat-Papasseit. A més de practicar una mena d’enfocament futurista, es va dedicar ell mateix a contemplar el paisatge —el seu— del proletariat urbà, ple de grues, tramvies, el port i els carrers que sorgeixen automàticament, sense grans digressions teòriques. La combinació d’intimitat, interior, natura morta amb espais exteriors com els que ofereixen els nous mitjans de el transport no s’ha estudiat prou. Ho faré a partir d’una sèrie de poemes dels volums Poemes en ondes hertzianes (1919) i L’irradiador del port i les gavines (1921). Aquesta lectura ens permetrà veure com, en gairebé termes pictòrics, Salvat-Papasseit explora des d’una perspectiva molt original aspectes innovadors de la vida quotidiana a la modernitat.
This article reflects on the use of some spaces in Joan Salvat-Papasseit’s poetry. In addition to practicing a futuristic approach of sorts, he dedicated himself to contemplating the landscape —his— of the urban proletariat, full of cranes, trams, the harbor, and the streets that arise automatically, without great theoretical digressions. The combination of intimate, interior, still-life spaces with outdoor spaces such as those provided by the new means of transportation has not been highlighted enough. We will do it based on a series of poems from the volumes Poemes en ondes hertzianes (1919) and L’irradiador del port i les gavines (1921). This reading will allow us to see how, in almost pictorial terms, Salvat-Papasseit explores from a very original perspective unprecedented aspects of everyday life in modernity.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados