Estellés’ work represents a profound intersection between the people and literature. In this study, we aim to present an analysis of the poet from Burjassot’s work from political and philosophical perspectives, detailing the interplay between these elements. Utilizing concepts such as “minor literature,” “future people,” and “missing people” from philosophers Gilles Deleuze and Félix Guattari, we apply textual analysis tools to pinpoint aspects of Estellés’ work that are crucial in their political theories. Our goal is to explore and assess the political potential of his work, particularly the Mural del País Valencià, and to consider which elements might articulate a political project that diverges from the interests of political elites and serves the popular classes. We discuss how Estellés’ work aligns with the three key characteristics of “minor literature” as defined by Deleuze and Guattari: 1) its coefficient of deterritorialization, 2) the blending of individual and collective aspects, and 3) the emergence of what they term “collective enunciative arrangements”. Additionally, we examine the political implications and the potential role of the poet’s work in shaping the people’s voice.
L’obra d’Estellés és un gran encontre entre el poble i la literatura. En aquest treball ens hem fixat com a objectiu presentar una lectura de l’obra del poeta de Burjassot des d’un punt de vista polític i filosòfic que mostre detalladament la relació entre aquests dos elements. Per fer-ho s’ha recorregut als conceptes de «literatura menor» i «poble a-venir» o «poble que falta» dels filòsofs Gilles Deleuze i Félix Guattari com a ferramentes d’anàlisi textual, tractant d’identificar alguns aspectes de l’obra del poeta de Burjassot que són clau en els plantejaments polítics dels dos filòsofs. Així es volen extreure i avaluar les potencialitats polítiques de la seua obra, en particular del Mural del País Valencià, i també pensar quins elements dels allí presents podrien servir per tal d’articular un projecte polític allunyat dels interessos de les elits polítiques i al servei de les classes populars del país. Es mostra la relació que l’obra d’Estellés guarda amb els tres aspectes clau amb què Deleuze i Guattari caracteritzen la literatura menor: 1) el seu coeficient de desterritorialització, 2) la imbricació d’allò individual amb allò col·lectiu i 3) l’aparició del que anomenen «agençaments col·lectius d’enunciació»; i s’avaluen les seues conseqüències polítiques i el paper que pot tindre l’obra del poeta de Burjassot en relació amb l’articulació del poble.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados