La transició energètica forma part integral de l’essencial transformació a la sostenibilitat. Del sistema fòssil al renovable, hi ha un canvi de fonts d’energia en forma d’estocs finits a països estrangers que emeten gasos d’efecte hivernacle (un límit global) a l’ús més extensiu del sòl local i els estocs de materials estrangers per als captadors de fluxos renovables. Aquest nou paradigma de més baixa densitat de generació elèctrica i dependència de les condicions locals fa que la distribució territorial prengui protagonisme. Aquest article analitza la transformació del sistema elèctric a Catalunya des de la perspectiva regional. Els impactes i les variables actuen a diferents escales. No es pot optimitzar la planificació i el repartiment, ja que cada actor té una perspectiva i priorització d’objectius pròpies. Per tant, aquesta planificació requereix reflexió i debat profunds sobre el model de país.
The energy transition forms an integral part of the essential transformation to achieve sustainability. Indeed, the transition from the fossil system to renewable energies requires a change from the energy sources involving finite stocks in foreign countries that emit greenhouse gases (a global limit) to a more extensive use of local land and of stocks of foreign materials for the collectors of renewable flows. This new paradigm based on a lower density of electrical generation and on dependence on local conditions means that territorial distribution acquires greater prominence. This article analyses the transformation of the electrical system in Catalonia from the regional perspective. The impacts and variables act on different scales. Planning and distribution cannot be optimized because each stakeholder has its own perspective and prioritization of goals. Consequently, this planning calls for in-depth reflection and discussion on the subject of the country’s model.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados