Actualització sobre el risc de malaltia tromboembòlica venosa amb els nous contraceptius orals

• Roser Llop Rius ^[1] ; Glòria Cereza Garcia ^[2]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Centre de Farmacovigilància de Catalunya. Fundació Institut Català de Farmacologia
• Localización: Butlletí d'informació terapèutica, ISSN-e 1579-9441, Vol. 25, Nº. 1, 2014, págs. 1-7
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Actualización sobre el riesgo de enfermedad tromoembólica venosa con los nuevos anticonceptivos orales
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    La introducción de los anticonceptivos orales hormonales supuso un avance relevante en salud pública pero se ha acompañado, desde el principio, de riesgos para la salud de las mujeres. La aparición de los primeros casos de enfermedad tromboembólica venosa ha obligado a analizar las causas y a desarrollar preparados nuevos para intentar minimizar este riesgo. Los estudios han mostrado que este riesgo depende tanto de la dosis del estrógeno como del tipo de progestágeno utilizado, y es más alto durante el primer año de uso.

    El estrógeno más utilizado es el etinilestradiol. Los progestágenos de tercera generación comercializados en el Estado español son desogestrel, gestodeno, dienogest, nomegestrol y norgestimat (clasificado como de segunda generación por algunos autores). La drospirenona, derivado de la espironolactona, se considera como progestágeno de cuarta generación. Desde un punto de vista de la eficacia anticonceptiva, estos fármacos no han mostrado ninguna ventaja sobre los de segunda generación (levonorgestrel). En el año 1995 las autoridades británicas observaron un aumento del riesgo tromboembólico con los anticonceptivos con progestágenos de tercera generación, a partir de los resultados de tres estudios europeos.

    Desde entonces, nuevos estudios epidemiológicos han analizado la prevalencia, las características y la gravedad, y han confirmado este riesgo. Fármacos que contienen gestodeno, desogestrel, norgestimat o drospirenona suponen un riesgo doble de enfermedad tromboembólica venosa de los anticonceptivos que contienen progestágenos de segunda generación como el levonorgestrel.

  • català

    La introducció dels contraceptius orals hormonals va suposar un avenç rellevant en salut pública però s’ha acompanyat, des del principi, de riscos per a la salut de les dones. L’aparició dels primers casos de malaltia tromboembòlica venosa ha obligat a analitzar-ne les causes i a desenvolupar preparats nous per tal d’intentar minimitzar aquest risc. Els estudis han mostrat que aquest risc depèn tant de la dosi de l’estrogen com del tipus de progestagen utilitzat, i és més alt durant el primer any d’ús.

    L’estrogen més utilitzat és l’etinilestradiol. Els progestàgens de tercera generació comercialitzats a l’Estat espanyol són desogestrel, gestodè, dienogest, nomegestrol i norgestimat (classificat com de segona generació per alguns autors). La drospirenona, derivat de l’espironolactona, es considera com a progestagen de quarta generació. Des d’un punt de vista de l’eficàcia contraceptiva, aquests fàrmacs no han mostrat cap avantatge sobre els de segona generació (levonorgestrel). L’any 1995 les autoritats britàniques es van fer ressò d’un augment del risc tromboembòlic amb els contraceptius amb progestàgens de tercera generació, arran dels resultats de tres estudis europeus.

    Des d’aleshores, nous estudis epidemiològics han analitzat la prevalença, les característiques i la gravetat, i han confirmat aquest risc. Fàrmacs que contenen gestodè, desogestrel, norgestimat o drospirenona suposen un risc doble de malaltia tromboembòlica venosa dels contraceptius que contenen progestàgens de segona generació com el levonorgestrel.