El objetivo de esta investigación es el estudio de las arquitecturas flotantes destinadas al baño en el contexto geográfico y cultural de las capitales escandinavas. El trabajo parte de una labor de catalogación de infraestructuras y equipamientos que se encuentran en uso actualmente para detectar soluciones particulares que se hallan en plena vigencia, dentro de una amplia diversidad de opciones. Para ello, se realiza un análisis de 39 obras, de las cuales se han seleccionado 9 casos de estudio que resultan paradigmáticos dentro de este tipo de construcciones. El estudio comienza contextualizando histórica y geográficamente las arquitecturas flotantes para el baño y sus distintos diseños, estableciendo un conjunto de parámetros que pueden servir para su formalización. La descripción de estos parámetros, y su estudio a través del dibujo, permite definir una serie de tipos de arquitecturas flotantes que facilitan el establecimiento de relaciones comparativas entre ellos, sistematizando un método de análisis cartográfico propio. El conocimiento de la evolución de cada caso y su formalización específica permite apreciar las distintas relaciones entre personas, arquitectura y medio natural. Para ello, resulta necesario profundizar en la diversidad de estrategias descritas de las diferentes obras estudiadas que basan su relación con el agua en la flotabilidad. Esta exploración se muestra especialmente útil en la reinvención de los frentes urbanos marítimos y fluviales, teniendo en cuenta los retos y desafíos que se derivan de las previsiones de aumento en el nivel del mar y del actual contexto de cambio climático.
The objective of this research is to study floating architectures designed for bathing within the geographical and cultural context of Scandinavian capitals. The work begins with a cataloging effort of infrastructures and facilities currently in use to identify specific solutions that remain relevant among a wide variety of options. To this end, an analysis of 39 works has been carried out, from which 9 case studies were selected as paradigmatic examples of this type of construction. The study starts by historically and geographically contextualizing floating architectures for bathing and their various designs, establishing a series of parameters that can serve for their formalization. The description of these parameters and their study through drawings allow the definition of a range of types of floating architectures, facilitating the establishment of comparative relationships among them and systematizing a proprietary cartographic analysis method. Understanding the evolution of each case and its specific formalization allows for appreciating the different relationships between people, architecture, and the natural environment. To achieve this, it is necessary to delve into the diversity of strategies described in the different studied works that base their relationship with water on buoyancy. This exploration proves particularly useful in the reinvention of urban maritime and riverfronts, considering the challenges and issues arising from the anticipated rise in sea levels and the current context of climate change.
L’objectiu d’aquesta investigació és estudiar les arquitectures flotants destinades al bany en el context geogràfic i cultural de les capitals escandinaves. El treball parteix d’una tasca de catalogació d’infraestructures i equipaments que es troben en ús actualment per detectar solucions particulars que es troben en plena vigència dins d’una àmplia diversitat d’opcions. Per fer-ho, es fa una anàlisi de 39 obres, de les quals s’han seleccionat 9 casos d’estudi que resulten paradigmàtics dins aquest tipus de construccions. L’estudi comença contextualitzant històricament i geogràficament les arquitectures flotants per al bany i els seus diferents dissenys, establint un conjunt de paràmetres que poden servir per formalitzar-los. La descripció d’aquests paràmetres, i el seu estudi a través del dibuix, permet definir una sèrie de tipus d’arquitectures flotants que faciliten establir relacions comparatives entre ells, sistematitzant un mètode d’anàlisi cartogràfic propi. El coneixement de l’evolució de cada cas i la seva formalització específica permet apreciar les diferents relacions entre persones, arquitectura i medi natural. Per això, cal aprofundir en la diversitat d’estratègies descrites de les diferents obres estudiades que basen la seva relació amb l’aigua a la flotabilitat. Aquesta exploració es mostra especialment útil en la reinvenció dels fronts urbans marítims i fluvials, tenint en compte els reptes i els desafiaments que es deriven de les previsions d’augment en el nivell del mar i de l’actual context de canvi climàtic.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados