Método multiescalar para el análisis morfo-tipológico de la arquitectura de vivienda social: los barrios obreros públicos de Guayaquil (1937-1948)

• Autores: Juan Carlos Bamba Vicente, Ximena Vaca Romero
• Localización: ACE: architecture, city and environment, ISSN-e 1886-4805, Nº. 56, 2024
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El presente artículo tiene como objetivo proporcionar una detallada descripción del método de análisis multiescalar utilizado para la caracterización morfo-tipológica de la arquitectura de vivienda social en la ciudad de Guayaquil, Ecuador. Para llevar a cabo este estudio, se ha optado por una aproximación escalar que permite establecer relaciones significativas entre las diversas escalas involucradas en el análisis: el conjunto urbano, la agrupación de viviendas y los tipos de vivienda. Además, se ha buscado integrar tanto aspectos cuantitativos como cualitativos, con el propósito de conformar un completo y coherente cuerpo de estudio. Los resultados de la aplicación del método de análisis multiescalar permiten la comparación morfo-tipológica de parámetros cuantitativos y aspectos cualitativos en diferentes escalas de aproximación de cinco conjuntos habitacionales de cierta complejidad urbana y arquitectónica. Los casos de estudio plantean una redefinición del problema de la vivienda y de las dimensiones de lo colectivo de la que dan cuenta la diversidad de morfologías urbanas y tipos edificatorios analizados. La pertinencia de la investigación es la posibilidad de comprender los valores morfo-tipológicos que tienen estos barrios obreros como un gran aporte de los primeros conjuntos de arquitectura moderna de la ciudad para implementar estas cualidades aprendidas de las formas urbanas y los tipos edificatorios en los nuevos conjuntos de vivienda social como alternativa a los modelos de desarrollo urbano actuales en la ciudad de Guayaquil.

  • català

    Aquest article té com a objectiu proporcionar una descripció detallada del mètode d’anàlisi multiescalar utilitzat per a la caracterització morfotipològica de l’arquitectura d’habitatge social a la ciutat de Guayaquil, Equador. Per dur a terme aquest estudi, s’ha optat per una aproximació escalar que permet establir relacions significatives entre les diverses escales involucrades a l’anàlisi: el conjunt urbà, l’agrupació d’habitatges i els tipus d’habitatge. A més, s’ha perseguit integrar tant aspectes quantitatius com qualitatius, amb el propòsit de conformar un cos d’estudi complet i coherent. Els resultats de l’aplicació del mètode d’anàlisi multiescalar permeten la comparació morfotipològica de paràmetres quantitatius i aspectes qualitatius en diferents escales d’aproximació de cinc conjunts habitacionals de certa complexitat urbana i arquitectònica. Els casos d’estudi plantegen una redefinició del problema de l’habitatge i de les dimensions del col·lectiu de què donen compte la diversitat de morfologies urbanes i tipus d’edificis analitzats. La pertinència de la investigació és la possibilitat de comprendre els valors morfotipològics que tenen aquests barris obrers com una gran aportació dels primers conjunts d’arquitectura moderna de la ciutat per implementar aquestes qualitats apreses de les formes urbanes i els tipus d’edificis als nous conjunts d’habitatge social com a alternativa als models de desenvolupament urbà actuals a la ciutat de Guayaquil.

  • English

    The objective of this article is to provide a detailed description of the multiscalar analysis method used for the morpho-typological characterization of social housing architecture in the city of Guayaquil, Ecuador. To conduct this study, a scalar approach was selected to establish significant relationships between the various scales involved in the analysis: the urban complex, the grouping of dwellings, and the housing types. Furthermore, both quantitative and qualitative aspects were integrated to form a comprehensive and coherent body of study. The results of the multiscale analysis method enable the morpho-typological comparison of quantitative parameters and qualitative aspects at different scales of approximation across five housing complexes of notable urban and architectural complexity. The case studies propose a redefinition of the problem of housing and the dimensions of the collective, which is reflected in the diversity of urban morphologies and building types analyzed. The significance of this research lies in its potential to elucidate the morpho-typological values that these working-class neighborhoods possess as heritage from the initial sets of modern architecture in the city. These findings can inform the development of new social housing projects, offering an alternative to current urban development models in Guayaquil.