La teràpia dirigida oral en oncologia i hematologia

• David Conde Estévez ^[1]
  1. [1] Departament de Farmàcia, Hospital Universitari del Mar, Barcelona IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques), Barcelona
• Localización: Butlletí d'informació terapèutica, ISSN-e 1579-9441, Vol. 25, Nº. 8, 2014, págs. 49-56
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La terapia dirigida oral en oncología y hematología
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    El incremento del número y del uso de moléculas de la llamada “quimioterapia oral”, con los inhibidores de la tirosina-quinasa y otros fármacos del grupo conocido como terapia dirigida oral, en la práctica clínica habitual representa un cambio de paradigma en el manejo de los pacientes oncohematológicos. De este modo, hay una transición de una terapia intravenosa intermitente directamente observada por el clínico a una terapia oral crónica administrada por el propio paciente.

    Esta etapa emergente plantea una serie de “nuevos” retos a los clínicos como la monitorización de la adherencia, la revisión de las interacciones (tanto farmacológicas como alimentarias) y la vigilancia de efectos adversos, diferentes a los citotóxicos clásicos. La manera más efectiva para asegurar una correcta adherencia es una buena transmisión de la información al paciente y a los cuidadores, y facilitar el acceso a los fármacos. La utilización de diferentes herramientas electrónicas y gráficas como los trípticos informativos y calendarios personalizados son muy útiles para transmitir la información básica del tratamiento. Además, se recomienda una revisión de las interacciones potenciales de estos fármacos con el resto de medicación que toma el paciente, y con los alimentos, tanto al inicio del tratamiento como en las visitas sucesivas ya que pueden recibir más medicamentos de los inicialmente previstos. En la información que se da al paciente se deben incluir los efectos adversos previsibles y el manejo de éstos por parte del paciente.

  • català

    L’increment del nombre i de l’ús de molècules de l’anomenada “quimioteràpia oral”, amb els inhibidors de la tirosina-cinasa i altres fàrmacs dins del grup conegut com a teràpia dirigida oral, a la pràctica clínica habitual representa un canvi de paradigma en el maneig dels pacients oncohematològics. D’aquesta manera, hi ha una transició d’una teràpia intravenosa intermitent directament observada pel clínic a una teràpia oral crònica administrada pel mateix pacient.

    Aquesta etapa emergent planteja una sèrie de “nous” reptes als clínics com són el monitoratge de l’adherència, la revisió de les interaccions (tant farmacològiques com alimentàries) i la vigilància d’efectes secundaris que presenten un perfil diferent als citotòxics clàssics. La manera més efectiva per assegurar una correcta adherència és una bona transmissió de la informació i el consell directe al pacient i als cuidadors i facilitar l’accés als fàrmacs. La utilització de diferents eines electròniques i gràfiques com els tríptics informatius i calendaris personalitzats, són molt útils a l’hora de transmetre la informació bàsica del tractament als pacients i familiars o cuidadors. A més, es recomana una acurada revisió de les potencials interaccions d’aquests fàrmacs amb la resta de medicació que pren el malalt, així com amb els aliments, tant a l’inici del tractament com també en les visites successives ja que poden rebre més medicaments dels inicialment prevists. La informació que es dóna al pacient ha d’incloure els efectes secundaris previsibles d’aquests fàrmacs i el maneig d’aquests per part del pacient.