Anticoagulants orals directes en la prevenció de l’ictus i l’embòlia sistèmica en pacients amb fibril·lació auricular no valvular

• Eduardo Arellano Rodrigo ^[1] ; Ginés Escolar ^[1]
  1. [1] Hospital Clinic Barcelona

     Hospital Clinic Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí d'informació terapèutica, ISSN-e 1579-9441, Vol. 26, Nº. 9, 2015, págs. 60-67
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Anticoagulantes orales directos en la prevención del ictus y la embolia sistémica en pacientes con fibrilación auricular no valvular
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    La fibrilación auricular (FA) de origen no valvular es la causa más frecuente de ictus y embolismo sistémico y representa un importante problema de salud pública. El pilar fundamental de profilaxis, es un tratamiento anticoagulante oral eficaz. El tratamiento con antagonistas de la vitamina K (AVK) con un margen terapéutico óptimo se asocia a un menor riesgo trombótico y hemorrágico.

    Sin embargo, estos fármacos tienen importantes limitaciones prácticas, como la gran variabilidad en la respuesta, el estrecho margen terapéutico, las múltiples interacciones farmacológicas y dietéticas, así como la necesidad de un ajuste de la dosis mediante controles periódicos de la ratio internacional normalizada (INR, por sus siglas en inglés). En comparación, los anticoagulantes orales directos (ACOD) son inhibidores del factor II activado (dabigatrán) o del factor X activado (rivaroxabán, apixabán o edoxabán) y tienen un efecto predecible rápido, escasas interacciones farmacológicas y no necesitan control de laboratorio. Los ensayos clínicos han demostrado que son igual de eficaces o superiores a warfarina en la profilaxis de eventos tromboembólicos, reducen el riesgo de sangrado intracerebral, pero incrementan el riesgo de hemorragia gastrointestinal. En nuestro entorno se recomienda el uso de AVK, y si hay un mal control de INR (margen terapéutico <65%) durante al menos 6 meses, a pesar de un buen cumplimiento, se aconseja la utilización de un ACOD. Es importante valorar la edad, el peso, la función renal y hepática, además de los antecedentes y la medicación concomitante para establecer el ACOD más adecuado para un determinado paciente. Un seguimiento para valorar el cumplimiento, las posibles interacciones medicamentosas, la función renal y las posibles complicaciones derivadas del tratamiento es esencial en estos pacientes.

  • català

    La fibril·lació auricular (FA) d’origen no valvular és la causa més freqüent d’ictus i embolisme sistèmic i representa un important problema de salut pública. El pilar fonamental de profilaxi, és un tractament anticoagulant oral eficaç. El tractament amb antagonistes de la vitamina K (AVK) amb un marge terapèutic òptim s’associa a un menor risc trombòtic i hemorràgic.

    No obstant això, aquests fàrmacs tenen importants limitacions pràctiques, com ara la gran variabilitat en la resposta, l’estret marge terapèutic, les múltiples interaccions farmacològiques i dietètiques, així com la necessitat d’un ajust de la dosi mitjançant controls periòdics de la ràtio internacional normalitzada (INR, per les seves sigles en anglès). En comparació, els anticoagulants orals directes (ACOD) són inhibidors del factor II activat (dabigatran) o del factor X activat (rivaroxaban, apixaban o edoxaban) i tenen un efecte predictible ràpid, escasses interaccions farmacològiques i no necessiten control de laboratori. Els assajos clínics han demostrat que són igual d’eficaços o superiors a la warfarina en la profilaxi d’esdeveniments tromboembòlics, redueixen el risc de sagnat intracerebral, però incrementen el risc d’hemorràgia gastrointestinal. En el nostre entorn es recomana l’ús dels AVK i si hi ha un mal control d’INR (marge terapèutic < 65%) durant almenys 6 mesos, malgrat un bon compliment, s’aconsella la utilització d’un ACOD.

    És important valorar l’edat, el pes, la funció renal i hepàtica, a més dels antecedents i la medicació concomitant per establir l’ACOD més adequat per a un determinat pacient. Un seguiment per valorar el compliment, les possibles interaccions medicamentoses, la funció renal i les possibles complicacions derivades del tractament és essencial en aquests pacients.