Consideracions en el tractament farmacològic del pacient d’edat avançada

• Roser Llop ^[1] ; Consuelo Pedrós ^[1]
  1. [1] Hospital Universitari de Bellvitge

     Hospital Universitari de Bellvitge

     l'Hospitalet de Llobregat, España

     
• Localización: Butlletí d'informació terapèutica, ISSN-e 1579-9441, Vol. 29, Nº. 9, 2018, págs. 58-64
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Consideraciones en el tratamiento farmacológico del paciente de edad avanzada
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    En los últimos años se ha producido un envejecimiento progresivo de la población. Se estima que en 2050 una cuarta parte de la población de nuestro entorno tendrá 65 años o más. En Cataluña, hoy, la esperanza de vida al nacer se sitúa alrededor de los 79 años en los hombres y los 84 en las mujeres. Pero con la edad también aumenta la probabilidad de enfermar. Los pacientes de edad avanzada toman más medicamentos que cualquier otro grupo de edad, con los riesgos que esto comporta.1 Los cambios fisiológicos asociados al envejecimiento comportan un deterioro progresivo de la reserva funcional de diferentes órganos y sistemas, y cambios de los cuales dependen la farmacocinética y la farmacodinámica de los medicamentos. Además, la fragilidad en este grupo de edad representa un factor de riesgo añadido a recibir un número elevado de medicamentos, a recibir medicamentos potencialmente inapropiados y a sufrir una reacción adversa.

    Se trata de considerar de manera global las circunstancias clínicas, funcionales y sociales del paciente y hacer una aproximación multidisciplinaria. En el proceso de decisión terapéutica, es tan importante la selección del tratamiento como su revisión a medida que la enfermedad evoluciona y las condiciones se modifican.

    Se ha visto que la retirada de medicamentos innecesarios o perjudiciales de una manera planificada y consensuada con el enfermo mejora los resultados en salud, la calidad de vida, y reduce el riesgo asociado a los medicamentos.

  • català

    En els últims anys s’ha produït un envelliment progressiu de la població. S’estima que el 2050 una quarta part de la població al nostre entorn tindrà 65 anys o més. A Catalunya, avui, l’esperança de vida en néixer se situa al voltant dels 79 anys en els homes i els 84 en les dones. Però amb l’edat, també augmenta la probabilitat d’emmalaltir. Els pacients d’edat avançada prenen més medicaments que qualsevol altre grup d’edat, amb els riscos que això comporta.1 Els canvis fisiològics associats a l’envelliment comporten un deteriorament progressiu de la reserva funcional de diferents òrgans i sistemes, i canvis dels quals depenen la farmacocinètica i la farmacodinàmica dels medicaments. A més, la fragilitat en aquest grup d’edat representa un factor de risc afegit a rebre un nombre elevat de medicaments, a rebre medicaments potencialment inapropiats i a patir una reacció adversa.

    Es tracta de considerar de manera global les circumstàncies clíniques, funcionals i socials del pacient i ferne una aproximació multidisciplinària. En el procés de decisió terapèutica, és tan important la selecció del tractament com la seva revisió a mesura que la malaltia evoluciona i les condicions es modifiquen. S’ha vist que la retirada de medicaments innecessaris o perjudicials d’una manera planificada i consensuada amb el malalt, millora els resultats en salut, la qualitat de vida, i redueix el risc associat als medicaments.