Hiperuricèmia i tractament farmacològic de la gota

• Laura Diego ^[1] ; Laia Robert ^[2]
  1. [1] Centre d’Informació de Medicaments de Catalunya
  2. [2] Programa d’harmonització farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut. Àrea del Medicament
• Localización: Butlletí d'informació terapèutica, ISSN-e 1579-9441, Vol. 30, Nº. 2, 2019, págs. 8-13
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Hiperuricemia y tratamiento farmacológico de la gota
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    La gota es una patología inhabilitante y crónica provocada por el depósito de cristales de urato monosódico y la consiguiente inflamación de las zonas articulares, periarticulares y subcutáneas. Se caracteriza por episodios de artritis aguda, artropatías crónicas y se diferencian tres fases: el ataque agudo, el período intercrítico y la gota crónica. La hiperuricemia es un factor necesario, pero no suficiente para el desarrollo de la enfermedad de la gota y como tal, no siempre hay que tratarla. En un ataque agudo de gota es esencial iniciar el tratamiento con AINE o colchicina lo antes posible. A pesar de la comercialización de nuevos medicamentos, el alopurinol continúa siendo el fármaco de elección por su perfil de eficacia y seguridad y su gran experiencia de uso en el manejo de la hiperuricemia. Este Boletín revisa el tratamiento farmacológico del ataque agudo de gota y de la hiperuricemia posicionando los fármacos disponibles. Finalmente, se abordan las diferentes controversias relacionadas con el tratamiento así como con el manejo de la hiperuricemia asintomática y la retirada del alopurinol.

  • català

    La gota és una patologia inhabilitant i crònica provocada pel dipòsit de cristalls d’urat monosòdic i la consegüent inflamació de les zones articulars, periarticulars i subcutànies. Es caracteritza per episodis d’artritis aguda, artropaties cròniques i es diferencien tres fases: els atacs aguts, el període intercrític i la gota crònica.

    La hiperuricèmia és un factor necessari, però no suficient per al desenvolupament de la malaltia de la gota i com a tal no sempre cal tractar-la. És essencial tractar al més aviat possible un atac agut de gota amb AINE o colquicina. Tot i la comercialització de nous medicaments, l’al·lopurinol continua sent el fàrmac d’elecció pel seu perfil d’eficàcia i seguretat i la seva gran experiència d’ús en el maneig de la hiperuricèmia.

    Aquest Butlletí revisa els tractaments farmacològics dels atacs aguts de gota i de la hiperuricèmia fent un posicionament dels fàrmacs disponibles. Finalment, s’aborden diferents controvèrsies relacionades amb el tractament com el maneig de la hiperuricèmia asimptomàtica o la retirada de l’al·lopurinol