L’article ressegueix la recepció de l’obra de Joan Salvat-Papasseit entre els anys 1926, pocs mesos després de publicar-se l’aplec de poemes pòstum Ossa menor, i 1932, quan es dona a conèixer el llibre de Guillem Díaz-Plaja, L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica, un dels primers estudis sobre aquest fenomen literari i cultural, en què la figura de Salvat assoleix un destacat relleu. El comentari dels textos apareguts a la premsa diària, revistes i llibres permet observar com al llarg d’aquests anys s’acaben per fixar una sèrie de tòpics biogràfics i culturals sobre el poeta al mateix temps que el seus poemaris seran objecte d’una desigual valoració.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados