Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Claus per al desxiframent de Lo somni (I Llull s’hagué d’encriptar)

  • Autores: Júlia Butinyà i Jiménez
  • Localización: Revista Valenciana de Filologia, ISSN-e 0556-705X, 1 8, 2024 (Ejemplar dedicado a: Vicent Andrés Estellés, poeta valencià), págs. 165-196
  • Idioma: catalán
  • Enlaces
  • Resumen
    • English

      In The Dream, Medge gives us witness to the dangerous secret content hidden in the text, which he qualifies as a “mystery”. For decades I have proposed, among the hidden influences, that of Llull, a factor that would have weighed on top of secrecy. If this were the case, the encryption —which the notary carries out consciously— and its mechanics should reflect this. For this analysis, having exposed a brief follow-up of said relationship made throughout The Dream, we will look briefly at the concealment techniques used. In the last one, the recognition of a certain troubadour technique, which Riquer —specialist in Metge and Occitan lyricism— already observed, seems to support the lullian trace and its decipher-ment. So, the need to conceal the lullian doctrine provides us with an interesting fact regar-ding its adversity within the chancellery of the Crown of Aragon in the 14th century.

    • català

      En Lo somni, Metge ens deixa testimoni del perillós contingut secret que amaga el text, el qual qualifica de “misteri”. Fa decennis que he proposat, entre les influències ocultes, la de Llull, factor que hauria pesat al damunt del secretisme. Sota aquest supòsit, el xifrat i la seva mecànica —que el notari efectua a consciència— ho haurien de reflectir. Ací en farem l’anàlisi, exposant un breu seguiment de la relació Metge-Llull al llarg de Lo somni i, també resumidament, atendrem les tècniques d’ocultació emprades. A l’últim, el reconeixement de certa tècnica trobadoresca, que ja observà Riquer —especialista en Metge i en lírica occita-na—, sembla poder avalar la petja lul·liana i el seu desxiframent. D’altra banda, la necessitat d’ocultació de Llull ens proporciona una dada interessant quant a la seva adversitat en la cancelleria de la Corona d’Aragó al segle XIV.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno