El llierçò (A la recerca del genuí Llierca)
-
-
[1] Historiador local, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca
-
- Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 9, 1989, págs. 183-190
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
El nom de Lliercó forma part de la toponímia de la Vall del Bac, però la seva aplicació no és pas unànime. Així, a la part de dalt del poble l'aplicaven al torrent dels Sunyers, que aplega els recs que baixen del Sitjar i dels Sunyers i desguassa a la riera un poc més avall del casal de la Badosa. Altres donaven el nom al torrent de Mainau, que recull les aigües que davallen de les deus de les Escames, les Fonts (dues cases, avui en ruïnes) i del Corral. Altres, en fi, l'atribuïen al rec de les Serres. Al riberal de la part de baix de la vall donaven el nom a la pròpia riera. Ho testimonia el Dr. Danés en un passatge on es refereix als seus ascendents: "Tot i no haver vist més aigua que la del riu Lliercó, la de les pluges i la de la font de la casa ..." . O en un altre fragment on descriu el paisatge del poble veí: "A Oix hi ha poques coses a veure, com no sigui el país: a la dreta l'aiguabarreig de la riera amb el Llierca que baixa de Beget ( ... ) i a l'esquerra el Mont Petit i Sant Miquel de Pera, amb el congost del Lliercó i el Bosc del Quer, per on es va a eixir a la Valldelbac ". Amb els paràgrafs transcrits, a més de l'ús del nom Lliercó queda palès que l'autor admetia que el Llierca, tal com havien determinat els geògrafs, era el riu que ve de Beget. Conseqüentment, mai no féu qüestió sobre el nom de la riera de la vall, que per ell s'anomenava Lliercó, baldament constés el nom de Llierca en les escriptures acreditatives de la hisenda familiar, com una de les fites per delimitar-la. Aquest nom de Lliercó no seria altre que una modificació del substantiu Llierca. El sufix -ó el converteix en un diminutiu afectuós per designar un corrent de poc cabal, modest tributari d'aquella riera
