Hi ha força bibliografia sobre aquesta modesta manifestació d'art popular, sota aspectes diversos: històrics, arqueològics, artístics, sociòlogics, o simplement tècnics. Limitant-nos a Catalunya, autoritats com Càrreras Candi, Gudiol, Amades, Puiggarí, Brunet, Miquel i Planas, Duran i Sanpere, Madurell i d'altres, s'han ocupat del tema. No m'entretindré pas a fer comentaris de caràcter general sobre un assumpte tan estudiat, ja que l'objecte d'aquestes senzilles notes se circumscriu a un lloc i a una època ben determinades. Únicament potser no fóra sobrer, abans d'entrar en matèria, recordar que la nomenclatura dels fabricants és variable: se'ls anomena carters, cartaires, o estampers de cartes, naipers, fabricants de naips, o cartorum lusoriarum, entre les diferents locucions, que l'ofici acostuma a anar lligat amb el de pintor o de gravador, encara que, a vegades, amb d'altres professions (impressor, etc.), que la tècnica emprada evoluciona, des de la primitiva fabricació a mà i pintat a la trepa amb patró perforat, al gravat en fusta o metall, per arribar modernament a tècniques més complicades
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados