Les pandèmies colèriques de 1854 i el 1885 a Olot i comarca

• Josep Murlà Giralt ^[1]
  1. [1] Redactor en cap de La Comarca d'Olot, director de la revista Bisania
• Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 9, 1989, págs. 27-106
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • El còlera, originari del delta del Ganges, el riu sagrat de l'Índia, arribà per primera vegada a la península Ibèrica el 1833, i a través de Portugal s'estengué cap al nord i el sud d'Espanya. L'any següent, o sigui el 1834, un nucli d'una branca colèrica mediterrània va ser detectat al port de Barcelona. Si bé les xifres oficials indiquen que a l'Estat Espanyol es produïren 102.511 morts, i que el nombre de persones atacades fou de 449.264, en el trienni 1833-1835 hom té per segur que les xifres reals foren força més elevades. L'any 1853, pel novembre, i a través del port de Vigo, a Galícia, començà la segona pandèmia colèrica que afectà Espanya. Pel juliol del1854 ja es detectà a Barcelona, i d'aquí s'estengué ràpidament cap a diverses zones del nostre país. Trenta-un anys després d'enregistrar-se la primera gran epidèmia colèrica, la Garrotxa tornà a patir-ne un brot o pandèmia d'importància. Fou durant l'estiu del 1885, però ben contràriament al que succeí anteriorment, ara Olot en sortiria més ben parada que la comarca, i més concretament que les poblacions de la rodalia