La llegenda del lluert de Coll de Canes

• Josep Romeu i Figueras ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 5, 1984, págs. 243-259
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Invitat pel Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca perquè parli d'al-gun aspecte de la meva especialitat que faci referència a Olot i la seva comarca, m'ha semblat oportú de tractar d'una curiosa llegenda, sens dubte molt arcaica, que degué existir aquí amb tota versemblança, però que avui només conserva la tradició oral de l'Alt Ripollès, per les causes que ja indicarem. Em refereixo a la llegenda del Lluert de Coll de Canes; i en dir lluert vull significar que el nom popular, no ja del llangardaix, sinó, extensivament, del drac mític en general. De manera que quan parli del lluert de Coll de Canes s'ha d'entendre el drac que hi vivia i que hi morí: Insisteixo que a Olot i comarca la llegenda ha estat oblidada. Però en la rica tradició oral meteorològica olotina, des de la dita que «Olot és l'orinal del cel», a causa de la seva freqüència pluviomètrica, a la de «Santa Magdalena es posa la caputxa, significant pluja imminet, en trobem una altra que fa plenament al nostre cas: precisament la denominació de «Lluert de Coll de Canes>> per indicar el núvol blanc i allar-gassat, com un llangardaix, que a voltes es posa damunt el Coll, que és molt visible des de la ciutat i que indica bon temps. La llegenda del drac o Lluert de Coll de Canes la vaig recollir a Sant Julià de Vallfogona, a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, poblacions de l'Alt Ripollès, els anys 1948 i 1949, però no em fou possible de trobar-la a Olot i comarca en les meves recerques de 1950 i 1951 , tot i que vaig preguntar molt per ella. Però la denominació del núvol indicat a Olot, em fa pensar que la ciutat i la comarca devien antigament conèixer-la, i que si s'ha mantingut viva al Ripollès és perquè s'enllaça, com veurem, amb la devoció de Sant Eudald, patró de Ripoll. Citaré tres versions de la llegenda recollides per mi a l'Alt Ripollès.