Un retaule de Pere Mates per a Sant Salvador de Bianya i un altre de Joan de Namur per a l'església de Sant Esteve d'Olot

• Josep Murlà i Giralt ^[1]
  1. [1] redactor en cap del setmanari La Comarca d'Olot des de 1979 i duu la direcció de la revista Bisania (Vall de Bianya). Ha col·laborat a Revista de Girona, Alimara i Catalonia Culture, entre altres. Té treballs històrics en publicacions especialitzades i és autor d'un bon nombre de llibres
• Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 5, 1984, págs. 169-180
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Durant aquell segle XVII a la comarca d'Olot van treballar nombrosos artistes i escultors, dedicats preferentment a la realització de retaules per a les esglésies de diverses poblacions.

    El conegut Pere Mates i Espinosa va treballar a l'església de Sant Joan les Fonts, a l'església de Sant Pere de Montagut (1536), a la de Santa Maria de Segueró, a la de Sant Bartomeu de Lliurona, al santuari de la Mare de Déu del Mont (S) i a Sant Pere de Roda ((1532), entre altres llocs, sense oblidar que, amb la col·laboració del citat Francesc Spinosa, treballà igualment en el de l'església de Millars. Per a Sant Salvador de Bianya, Pere Mates, «pintor de la ciutat de Gerona», va treballar en el retaule de l'altar de la capella de Sant Andreu. El contracte, estipulat amb data 24 d'agost de 1559 entre l'artista, per una banda, i. el rector Mn. Guinot Baurell i l'obrer Rafel Pladebella, per l'altra, esmenta que a: més de la imatge de l'apòstol i escenes de la seva hagiografia, el pintor hi posarà la de la Mare de Déu, i les de Sant Joan Evangelista, Sant Sebastià, Sant Pere i del Salvador .Tal com es pot veure en l'apèndix, el retaule era important, segons es desprèn de la seva composició, i el seu cost es va fixar en vint-i-dos ducats que valien o equivalien a, vint-i-sis lliures i vuit sous. Es va convenir que «Si dit retaula rebra dany per lo carni que en tal cas lo dit mates ,sia obfigat pagar los danys», la qual cosa suposa que la realització d'aquest retaule tingué lloc fora del temple bianyenc o edificis més o menys propers, possiblement -i ens movem dins la hipòtesi en el taller que el mestre tenia a Girona.

    D'uns anys més tard tenim el contracte estipulat entre Pere Çacoma i el mestre Joan de Namur, «pintor habitant en la vila de Camprodon», però originari, segurament, de la ciutat. de Namur, molt important durant l'Edat Mitjana i actual capital de la província homònima belga, a la Valònia. El contracte és sobre la realització d'un retaule sota la invocació de la Verge Maria) de Sant Miquel, en la capella de Sant Eloi de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot. S'hi van pintar les escenes de l'Anunciació, la Visitació a Santa Elisabet, Sant Miquel «ab lo drac llusyfer entre peus», la Coronació de Maria "Y al peu delia al dit mossen Pere Çacoma al viu», Sant Cosme, Sant Pere, la Mare de Déu, el Crist amb escenes de la passió, Sant Joan Evangelista, Sant Cristòfor, Sant Damià i Santa Magdalena. El cost pactat va ser de quaranta lliures barceloneses i el retaule s'hagué d'enllestir abans de la festa de Pasqua de 1582, o sia dos mesos i escaig més tard d'haver-se signat els pactes.