Medicina a Besalú (s. XIV). Metges, apotecaris i manescals

• Manuel Grau i Montserrat ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 5, 1984, págs. 99-133
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • La gran proliferació d'esglesioles romàniques a la comarca de l'antic Comtat de Besalú dóna testimoni de l'existència de petits nuclis habitats, els uns a prop dels altres. La principal riquesa d'aquestes terres és l'agricultura i la ramaderia. La major part dels camps eren propietat dels grans senyors i de l'alta clerecia. Els servents pagaven unes quantitats bé en diners, bé en espècia als propietaris, per poder conrear llurs terres. Però ja al segle XIV molts servents han passat a ésser amos de les terres i és ara, d'una manera més crua, després del 1350, en què Catalunya donà sens dubte, alguns, els primers, senyals de manca d'alè. Els flagells redoblats del destí sobre el camp català i sobre-tot el gironí, coincideixen amb el temps en què la jueria besaluenca assolí la seva màxima importància i potència econòmica. Al 1333, lo mal any primer, dóna un tomb entre uns temps considerats com a feliços i una sèrlé de 88 llargs anys dramàtics. Aquesta primera embran-zida no fou una epidèmia.sinó una fam: bona part del poble baix de la ruralia morí. Entre 1347 i 1351 s'escolà l'època de les grans epidèmies i algunes contrades gironines no sols perderen les tres quartes parts de la seva població rústega, sinó que fins i tot mancaren notaris per a enregistrar les actes. En el quadrienni 1347-1350, la Humanitat fou víctima d'una de les majors dissorts: la pestilència, la glànola. Com diu Cardoner, les epidèmies que es varen succeir al llarg del segle XIV, després de la glànola, motivaren l'aprarició de nombrosos escrits en els quals s'atribuïren els fets malastrucs als astres. Entre els metges que varen utilitzar les pràctiques astrològiques trobem un Jefuda Mosconi (a) Lleó Grec, que va morir el1377 éssent metge reial, en l'inventari del qual trobem dos astrolabis. També tenien un astrolabi i llibres d'astrologia el metge d'Osca Jucef. Avenardut i el cirurgià Jaume d' Aupayo, ambdós al servei de l' Infant Joan i de les seves esposes Mata d'Armagnac i Violant de Bar, a 1378 i ·1380, respectivament. Confirma el prestigi de les creences en la influència dels astres, el fet que la astrologia fos matèria d'examen en una autorització per a exercir la medicina lliurada el 22 de març de 1386 per Joan I d'Aragó, d'una ordre del seu avi Alfons, per la qual prohibia als barbers de la ciutat de València de sagnar els malalts durant els trenta dies de més calor i les conjuncions de la Lluna i els plenilunis