Manuales de lengua rusa bajo la mirada de la censura franquista
-
Universitat de Barcelona [1]
-
[1] Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Barcelona, España
-
- Localización: Anuari de filologia. Llengües i literatures modernes, ISSN-e 2014-1394, Nº. 14, 2024, págs. 1-31
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- Russian language textbooks under the scrutiny of Franco's censors
- Manuals de llengua russa sota la mirada de la censura franquista
- Enlaces
-
Resumen
- español
Durante años el franquismo justificó la guerra civil como una cruzada contra el comunismo internacional, de aquí que la censura tratara con especial atención las publicaciones relacionadas con lo ruso y lo soviético. Cuando a finales de los años cuarenta España empezó a salir de la autarquía y entro a formar parte del bloque capitalista, el ruso se consideró una lengua estratégica y se autorizó su estudio. Como consecuencia, empezaron a publicarse manuales de lengua rusa. La censura revisaba estos textos y solo los autorizaba si no detectaba propaganda soviética en ellos. Estos expedientes de censura, conservados en el Archivo General de la Administración, son el objeto de estudio del presente artículo. En él se hace una revisión sumaria de la historia de la enseñanza del ruso antes de la guerra civil y durante el franquismo, así como de los manuales que se utilizaron. Se analiza con detalle los expedientes de dos de los manuales más problemáticos para los censores a partir de los años cincuenta, A new Russian Grammar, de Anna Semeonoff y Manual breve de lengua rusa de Nina Potápova, para concluir que fueron las circunstancias históricas y editoriales las que forzaron a la censura a autorizarlos.
- català
Durant anys el franquisme va justificar la guerra civil com una croada contra el comunisme internacional, d’aquí que la censura fes especial atenció a les publicacions relacionades amb tot allò rus i soviètic. Quan a finals dels anys quaranta Espanya va començar a sortir de l’autarquia i va entrar a formar part del bloc capitalista, el rus es considerà una llengua estratègica i se’n va autoritzar l’estudi. Com a conseqüència, es van començar a publicar manuals de llengua russa. La censura revisava aquests textos i només els autoritzava si no hi detectava propaganda soviètica. Aquests expedients de censura, conservats a l’Arxiu General de l’Administració, són l’objecte d’estudi d’aquest article. S’hi fa una revisió sumària de la història de l’ensenyament del rus abans de la guerra civil i durant el franquisme així com dels manuals que es van utilitzar. S’analitza amb detall els expedients de dos dels manuals més problemàtics per als censors a partir dels anys cinquanta, A new Russian Grammar, d’Anna Semeonoff, i Manual breve de lengua rusa, de Nina Potàpova, per concloure que van ser les circumstàncies històriques i editorials les que van forçar la censura a autoritzar-los.
- English
For years, the Franco regime justified the Spanish Civil War as a crusade against international communism, hence the special attention which the censorship paid to publications relating to Russian and the Soviet culture. When, at the end of the 1940s, Spain began to emerge from autarky and became part of the capitalist bloc, Russian was considered a strategic language, and its study was authorized. As a result, Russian language manuals began to be published. The regime’s censors reviewed these texts and only authorized them if they did not detect Soviet propaganda. These censorship files, which are preserved in the General Administration Archive, are the subject of this article. A summary review of the history of the teaching of Russian before the civil war and during Franco’s regime, as well as of the textbooks used, is presented here. It analyzes in detail the files of two of the most problematic textbooks for the censors from the 1950s onwards, A New Russian Grammar by Anna Semeonoff and Nina Potápova’s Manual breve de lengua rusa, concluding that it was historical circumstances that forced the censors to authorize them.
- español
