El descobriment d'un patrimoni ocult: el cas dels refugis antiaèris de Barcelona
-
-
[1] Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Politècnica de Catalunya
Barcelona, España
-
- Localización: Ebre 38, ISSN-e 1696-2672, Nº. 14, 2024, págs. 139-154
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- El descubrimiento de un patrimonio oculto: el caso de los refugios antiaéreos de Barcelona
- Enlaces
-
Resumen
- español
El interés por la recuperación del espacio de los refugios antiaéreos de Barcelona experimentó un importante crecimiento durante la década de los años noventa ante la voluntad de proteger estos vestigios como testimonio de las formas arquitectónicas de defensa que la ciudad adoptó dentro del contexto de la guerra civil española. A día de hoy, existe una gran incertidumbre respecto a qué hacer con este importante conjunto patrimonial. Las estrechas dimensiones, su profundidad de cota y el estado en que se encuentran, dificultan la asignación de un programa que les devuelva la utilidad que les ha sido arrebatada por una obsolescencia inducida por el paso del tiempo. A pesar de que, en la actualidad, el contexto de valoración patrimonial genera una estructura de base a una posible incorporación de los refugios, se detecta una dificultada la hora de hacer coherente una reconstrucción histórica que pone en valor la existencia de más de 1400 refugios, en comparación con la percepción urbana que en realidad se tiene respecto al conjunto. La dificultad de reconexión de los refugios a la ciudad y la casi nula percepción de los mismos ha implicado que la memoria de este patrimonio oculto se difundiera principalmente a través de la producción de literatura y documentación audiovisual. En este sentido, las últimas convención es para la incorporación del contenido arqueológico al medio digital podrían abrir paso hacia la búsqueda de la recuperación de aquel paisaje lejano y difícil-mente recuperable. La recreación desde el espacio virtual daría la oportunidad de llevar a cabo la difusión de la historia de aquellos hechos en el actual contexto de valoración de la memoria y el patrimonio. Pero, ¿Qué implica que este conocimiento se de a través del contenido creado como alternativa a la experiencia directa del espacio del refugio? ¿Cuáles son los medios físicos y virtuales que nos acercan dicho conocimiento?
- English
Interest in the recovery of the architectural space of Barcelona's air-raid shelters grew significantly during the 1990s in response to the desire to protect these remains as a testimony to the architectural forms of defence that the city adopted in the context of the Spanish Civil War.Today, there is great uncertainty as to what to do with this important heritage site. The narrow dimensions, their depth of elevation and their state of conservation make it difficult to assign them a programme that would restore the usefulness that has been taken away from them by obsolescence induced by the passage of time. Although the current context of heritage valuation generates a basic structure for the possible incorporation of the shelters, it is difficult to make coherent a historical reconstruction that values the existence of more than 1400 shelters, in comparison with theur ban perception thatis actually heldof the whole.The difficulty of reconnecting the shelters to the city and the almost non-existent perception ofthem has meant that the memory of this hidden heritage has been disseminated mainly through the production of literature and audiovisual documentation. In this sense, the latest conventions for thein corporation of archaeological content into the digital medium could pave the way towards the search for the recovery of that distant and hardly recoverable landscape. The recreation from the virtual space would provide the opportunity to disseminate the history of those events in the current contexto valuing memory and heritage.But what does this knowledge imply through the content created as an alternative to the direct experience of the refuge space? What are the physical and virtual media that bring us closer to thisk nowledge?
- català
L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola.
A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt.
La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni.
Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?
- español
