Tarragona, España
Durante la primera mitad del siglo XX, la fortificación fue sometida a un proceso de adaptación continua, donde la necesidad de defender el territorio a través del uso de varios tipos de obras defensivas fue una constante. La Guerra Civil española (1936-1939) no fue una excepción dentro de ese proceso adaptativo. En estos tres años de conflicto, los cambios producidos en la fortificación modificaron las obras defensivas en su aspecto, dimensión, morfología y organización. El patrimonio fortificado que todavía hoy queda esparcido por el territorio peninsular es testigo de estos cambios. Este patrimonio permite entender un proceso y tendencia evolutiva hacia modelos cada vez más eficientes, fruto de las experiencias propias del combate en territorio español. En este artículo, se analiza por medio del trabajo de campo y la disciplina de la arquitectura, la evolución del patrimonio fortificado a través del estudio comparativo de dos líneas defensivas; por un lado, la Línea del Cinca, diseñada y ejecutada al inicio de la Guerra Civil española (1936-1937) y por otra parte, la Línea Pirineos o “Línea P”, diseñada y ejecutada una vez terminada la Guerra Civil española (1939-1948).
During the first half of the 20th century, the fortification suffered a process of continuous adaptation, where the need to defend the territory through the use of various types of defensive works was a constant. The Spanish Civil War (1936-1939) was not an exception within this adaptive process. In these three years of conflict, the fortification un-derwent an important little-known evaluation that modified the different defensive works in their appearance, dimension, morphology and organization.The fortified heritage that is still scattered throughout the peninsular territory is witness to these changes. This heritage allows us to understand a process and an evolutionary trend towards increasingly efficient models, the result of the specific experiences of combat in Spanish territory.In this article, the evolution of the fortified heritage is analyzed through fieldwork and the discipline of architecture through the comparative study of two defensive lines; on the one hand, the Cinca Line, designed and executed at the beginning of the Spanish Civil War (1936-1937) and on the other hand, the Pyrenees Line or "P Line", designed and executed after the end of the Spanish Civil War (1939-1948).
Durant la primera meitat del segle XX, la fortificació va ser sotmesa a un procés d'adaptació continua, on la necessitat de defensar el territori a través de l'ús de diversos tipus d'obres defensives va ser una constant. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) no va ser una excepció dins d'aquest procés adaptatiu. En aquests tres anys de conflicte, els canvis produïts a la fortificació van modificar les obres defensives en el seu aspecte, dimensió, morfologia i organització. El patrimoni fortificat que encara avui queda escampat pel territori peninsular és testimoni d'aquests canvis. Aquest patrimoni permet entendre un procés i una tendència evolutiva cap a models cada cop més eficients, fruit de les experiències pròpies del combat en territori espanyol.
En aquest article, s'analitza per mitjà del treball de camp i la disciplina de l'arquitectura, l'evolució del patrimoni fortificat a través de l'estudi comparatiu de dues línies defensives; per una banda, la Línia del Cinca, dissenyada i executada a l'inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1937) i per altra banda, la Línia Pirineus o "Línia P", dissenyada i executada un cop acabada la Guerra Civil espanyola (1939-1948).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados