Els deportats hospitalencs als camps nazis: de l'oblit a la vida quotidiana.

• González Cantera, Tania ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Ebre 38, ISSN-e 1696-2672, Nº. 14, 2024, págs. 71-86
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Desde el final del régimen franquista, l'Hospitalet de Llobregat se ha caracteri-zado por ser una ciudad pionera en la recuperación de la memoria histórica y democrática, impulsada por su potente red asociativa. Sin embargo, la historia de los deportados de la ciudad y de sus familiares quedó en el olvido durante varias décadas, a la sombra de las víctimas del franquismo.En 2006, los investigadores Pep Ribas y Enric Gil realizaron un primer estudio sobre el tema, sacando a la luz 54 historias. Este estudio fue revisado y actualizado en 2019, en el marco de las becas de investigación que el museo local convoca anualmente, elevando la cifra a 67 personas. Con posterioridad, las instituciones locales han apostado por acercar a la ciudadanía los casos de sus convecinos a través de diferentes medidas que tienen como ejes principales el museo local, el espacio público y los centros escolares. El primer homenaje ha sido la producción de una exposición de carácter temporal en el Museo de Hospitalet, donde se podían consultar diferentes entrevistas a los deportados y objetos personales cedidos por los familiares. De forma paralela a la preparación de la exposición, se ha desarrollado el proyecto para la colocación de los adoquines de la memoria o stol-persteine. Mediante el emplazamiento de las stolpersteineen el espacio público, el re-cuerdo de las víctimas hospitalenques del nazismo estará vivo ya que estará presente en el día a día de los vecinos y vecinas.Por último, se está trabajando en las potencialidades didácticas de este tema en las aulas. La idea provisional es que sean se asigne una o varias placas al centro escolar más cer-cano para que se encarguen de su 'custodia', es decir, para que sean los jóvenes alumnos los responsables en colocar, limpiar y mantener las stolpersteineen buen estado

  • català

    Des del tardofranquisme, l'Hospitalet de Llobregat s'ha caracteritzat per ser una ciutat pionera en la recuperació de la memòria històrica i democràtica, impulsada per la seva potent xarxa associativa. No obstant això, la història dels deportats de la ciutat i dels seus familiars va quedar en l'oblit durant diverses dècades, a l'ombra de les víctimes del franquisme.

    L'any 2006, els investigadors Pep Ribas i Enric Gil van realitzar un primer estudi sobre el tema, traient a la llum 54 històries. Aquest estudi va ser revisat i actualitzat l'any 2019, en el marc de les beques de recerca que el museu local convoca anualment, elevant la xifra a 67 persones. Amb posterioritat, les institucions locals han apostat per acostar a la ciutadania els casos dels seus conveïns a través de diferents mesures que tenen com a eixos principals el museu local, l'espai públic i els centres escolars. El primer homenatge ha estat la producció d'una exposició de caràcter temporal en el Museu de l'Hospitalet, on es podien consultar diferents entrevistes als deportats i objectes personals cedits pels familiars. De manera paral·lela a la preparació de l'exposició, s'ha desenvolupat el projecte per a la col·locació de les llambordes de la memòria o stolpersteine. Mitjançant l'emplaçament de les stolpersteine en l'espai públic, el record de les víctimes hospitalenques del nazisme serà viu ja que estarà present en el dia a dia dels veïns i veïnes.

    Finalment, s'està treballant en les potencialitats didàctiques d'aquest tema a les aules. La idea provisional és que s'assigni una o diverses plaques al centre escolar més pròxim perquè s'encarreguin de la seva 'custòdia', és a dir, perquè siguin els joves alumnes els responsables a col·locar, netejar i mantenir les stolpersteine en bon estat.

  • English

    Since the end ofFrancoistregime, l'Hospitalet de Llobregat has been characterised as a pioneering city in the recovery of historical and democratic memory, driven by its powerful network of associations. However, the history of the city's deportees and their families was forgotten for several decades, in the shadow of the victims of Franco's regime.In 2006, researchers Pep Ribas and Enric Gil carried out the first study on the subject, bringing to light 54 stories. This study was revised and updated in 2019, within the framework of the research grants that the local museum awards annually, raising the number to 67 people. Subsequently, local institutions have made a commitment tobringthe stories of their neighbourscloser to the citizens through different measures whose main axes are the local museum, the public space, and schools.The first homagewas the production of a temporary exhibition at the Museumof l’Hospitalet, where different interviews with deportees and personal objects donated by their relatives could be consulted. In parallel to the preparation of the exhibition, the project for the laying of the memory paving stones or stolpersteinewas developed. By placing the stolpersteinein the public space, the memory of the victims of Nazism will be presentand will become part of the everyday life of the citizens.Finally, work is being done on the didactic potential of this topicin the classroom. The provisional idea is that one or more plaques will be assigned to the nearest school because they will be responsible for their 'safekeeping'. This means that the young students will be responsible for placing, cleaning and keeping the stolpersteinein good condition.