Resumen de La cova de la Dona i la dona, entre el mite i la realitat històrica
L'any 1920, el folklorista altea Francesc Martínez presenta l'obra Llegendari valencià al concurs «Llegendari popular català», però l'obra va quedar inèdita fins a 1995. Entre les narracions que componien el volum hi havia «La cova de la Dona», una llegenda alteana en que s'explica el rapte i alliberament d'una jove pels pirates barbarescs. Cal dir que la historia venia motivada per una cova vora mar de la Marina Baixa denominada cova de la Dona. Afortunadament, l'any 1947, «La cova de la Dona» aparegué en el tercer volum de Coses de la meua terra, de Francesc Martínez. Dos aspectes principals podem observar en la llegenda: l'amalgama entre realitat històrica i mite i el distint tractament entre la descripció del protagonista masculí (objectiva) i la descripció de la protagonista femenina (sexualitzada). Aquest tractament esbiaixat resulta més clar si el contrastem amb les reelaboracions contemporànies, com la sinopsi de la llegenda realitzada per Joan Borja (2005) i la versió que escriu Pilar Llorca (2018). Ambdues versions estan creades des d'uns paràmetres més concordes amb els temps actuals, en què la cosificació de la dona desapareix. L'anàlisi i contrast de les versions ens permeten veure com els sedassos ideològics modifiquen la presentació de les narracions tradicionals.
