Aquest estudi recorre textos assagístics, poètics i narratius d'algunes autores contemporànies — Virginie Despentes, Isabel-Clara Simó, Maria Cabrera, Maria Mercè Marçal i Carme Riera — des del marc de la crítica literària feminista, les fases de la qual, enumerades per Julia Kristeva el 1986, s'hi manifesten de manera simultània. En efecte, analitzem la visió que tenen Despentes i Simó de les imatges tradicionals de les dones en el marc dels discursos culturals actuals, com ara el cinema i la literatura; explorem el concepte d'autoria segons Cabrera i Marçal i analitzem, des de la ginocrítica, la seva recerca d'una genealogia femenina, literària però també quotidiana, com a font d'inspiració per trobar la pròpia veu lírica, finalment, escoltem, gràcies a Riera, la veu de la sirena que ressona entre els ones del mar, on, convertida en escuma pel desamor de estimat, conta la seva vertadera història en primera persona i subverteix la versió que Andersen en va fer en el relat «La donzelleta de la mar». Les figures del folklore tradicional, bé a través de l'imaginari col-lectiu o reelaborades en personatges literaris, són font d'inspiració per a les tres autores estudiades, que se serveixen del poder evocador de l'etnopoètica per desautoritzar les definicions tradicionalment imposades sobre les dones.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados