Noves dades dels anys 1760-1761 per a la història de les institucions escolars d'Olot

• Miquel Puig i Reixach ^[1]
  1. [1] Historiador, membre del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i de la Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana (filial de l’I.E.C.).
• Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 2, 1978, págs. 130-156
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L'hisrorial de les institucions escolars a Olot en el segle XVIII mostra un progressiu desenvolupament, a remolc de l'augment demogràfic que tan notòriament experimentà la vila. En encetar la divuitena centúria Olot només comptava amb un mestre públic de primer ensenyament, i un .altre per a la "gramàtica" o segon ensenyament. L'any 1726 es desdoblaria el primer, i el 1778, després d'alguns anys d'intents, es crearien dos ma-gisteris de segon ensenyament, un per a la gramàtica i l'altre per a la retòrica. Entremig, però, d'.aquestes dades, hi ha diversos intents d'establir a Olot un ordre religiós que específicament es dediqués a l'ensenyament. Olot intentà d'establir-hi els dos únics ordres religiosos d'ensenyament existents llavors: jesuïtes i escolapis. Els primers, vinculats al testament d'Antoni Llopis, mort el 1753, pel qual els deixava béns per a establirse a la vila. Pel que fa als escolapist, s'intentà d'establir-los a Olot en dues ocasions al segle XVIII: el 1728 i el 1760-61. Un més profund estudi de l'Arxiu General dels Escolapis, a Roma, proporciona dades inèdites respecte d'aquells anys i aquelles gestions que haurien pogut tenir notòria incidència en el desenvolupament escolar olotí del segle XVIII. Amb ànim, doncs, de donar a conèixer aquestes dades inèdites del susdit arxiu romà, ens centrarem en aquella pretesa fundació escolàpia dels anys 1760-61, amb tots els factors que hi intervingueren.