When conservation-restoration poses new challenges related to the development of contemporary art, materially dissident art totally escapes from the actual panorama. One of the main issues to any conservator-restorer is about respecting the need of all artistic language to be accessible to future generations, regardless of its materiality. In this sense, biomedial art is directly associated with a series of particularities that demand an individual understanding. In this article we develope them intending to address the challenges and professional profiles in current conservation, taking as an example a particular case of study: biomedial art.
Quan la conservació-restauració actual es planteja nous reptes relacionats amb l’esdevenir de l’art contemporani, l’art materialment dissident s’escapa totalment de la panoràmica dibuixada. Una de les qüestions arrelades a qualsevol conservador-restaurador és la de respectar la necessitat primordial de tot llenguatge artístic: ser llegat a les generacions futures, independentment de la seva materialitat. En aquest sentit, l’art biomedial va directament associat a unes particularitats que reclamen un enteniment individual, desenvolupat en aquest article, on pretenem abordar els nous reptes i perfils professionals en la preservació actual partint d’un cas d’estudi particular: l’art biomedial.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados