La neuroartropatia de Charcot va ser descrita el 1883 pel neuròleg Jean-Martin Charcot. És un procés destructiu de les articulacions del peu i turmell que afecta a pacients amb neuropatia, associada principalment a diabetis mellitus.
Existeixen dues teories que poden explicar la patogènia d’aquesta artropatia, una neurotraumàtica i l’altra neurovascular.
Afecta per igual a homes i dones, sense diferenciació ètnica. La prevalença en pacients diabètics es troba entre 0,08- 7,5%.
L’articulació més freqüentment afectada és la tarsometatarsiana. Es presenta el cas d’un pacient amb impotència funcional i deformitat al peu d’un mes d’evolució que va ser diagnosticat d’aquesta entitat i una revisió de la seva clínica, diagnòstic i tractament.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados