La (nova) crisi del folklore: adaptabilitat i usos contemporanis
-
-
[1] Universitat Rovira i Virgili
Universitat Rovira i Virgili
Tarragona, España
-
- Localización: Bulletin of Contemporary Hispanic Studies, ISSN-e 2516-8037, ISSN 2516-8029, Vol. 6, Nº. 1, 2024, págs. 81-95
- Idioma: catalán
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
-
Resumen
- català
Entès el folklore com una forma particular de comunicació que utilitza recursos artístics i que té lloc entre un grup determinat de persones, s’evidencia la seva relació amb la societat i amb la realitat més propera. Aquesta relació ens ofereix una radiografia d’aquesta societat i dels canvis que s’hi produeixen. I les èpoques de crisi i les situacions d’emergència es caracteritzen, precisament, pels canvis. Així, l’ús del folklore en moments de crisi (com les pandèmies) és una mostra de la seva vigència i contemporaneïtat alhora que de la seva adaptabilitat, amb gèneres que s’adequen als nous temes que preocupen a la societat, però que també evolucionen, donant més importància a la imatge, en una cultura cada cop més visual. En aquest article es reflexiona sobre aquest ús del folklore amb exemples que evidencien la seva actualitat
- English
Understanding folklore as a particular form of communication that uses artistic resources and that takes place among a certain group of people, its relationship with society and with the closest reality becomes evident. This relationship offers us an X-ray of this society and the changes that take place in it. And times of crisis and emergency situations are characterized precisely by change. Thus, the use of folklore in times of crisis (such as pandemics) is a sign of its validity and contemporaneity, as well as its adaptability, with genres that adapt to the new topics that concern society, but which also evolve, giving greater importance to the image, in an increasingly visual culture. This paper reflects on this use of folklore with examples that demonstrate its relevance today.
- català
