Tosquelles, què en queda a les institucions?

• Anna Miñarro ^[1]
  1. [1] psicóloga especialista en Psicología Clínica y psicoanalista. Docente, consultora y supervisora de equipos de salud, de salud mental, de UBASP, Justicia y Educación. Colaboradora de la Diputación de Barcelona desde 1987
• Localización: Intercambios=Intercanvis: papers de psicoanàlisi=papeles de psicoanálisis, ISSN-e 2385-7935, Nº. 50, 2023, págs. 43-44
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • El llegat de Francesc Tosquelles (1912-1994) ha anat guanyant cada dia més presència en la nostra feina quotidiana, i no només per les seves contribucions en el camp de la salut mental, ja que, després de la seva formació a Barcelona i durant la guerra del 36, hem de considerar-lo pioner en el que Camille Robcis anomena desalienació en el seu llibre Desalienació: política, filosofia, i psiquiatria radical a França. No hi ha cap dubte que ell és el pioner del que després es va poder anomenar psicoteràpia institucional i que a les seves mans es reformularà durant el període de guerra per convertir-se en el camp comunitari en una acció de caire polític i especialment cultural.