La educación social como construcción histórica, pedagógica y social (1975-2000)

• Caride Gómez, José Antonio ^[1]
  1. [1] Universidade de Santiago de Compostela

     Universidade de Santiago de Compostela

     Santiago de Compostela, España

     
• Localización: Educació i història: Revista d'història de l'educació, ISSN-e 2013-9632, ISSN 1134-0258, Nº. 44, 2024 (Ejemplar dedicado a: Història de l'educació social en la segona meitat del segle XX: polítiques, institucions, entitats i educadors), págs. 13-43
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Social Education as a historical, pedagogical and social construction (1975-2000)
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    El artículo sitúa sus principales argumentos en el proceso de construcción histórica de la educación social desde los inicios de la transición democrática en España (1975) hasta los primeros años dos mil. Una etapa decisiva en la apertura de la educación a teorías y prácticas que invocan nuevos modos de educar y educarse en sociedad: a favor de las personas, de su calidad de vida, de los derechos a una ciudadanía más inclusiva, para una convivencia que sea libre, pacífica, justa y equitativa. En este contexto emerge la educación social. Las universidades, mediante la formación, la investigación y la transferencia de conocimiento, las sociedades científicas y los colectivos profesionales, a través de una amplia gama de iniciativas y experiencias, han contribuido decisivamente al desarrollo e «institucionalización» de sus saberes científicos, académicos y profesionales, convergentes con un proyecto-trayecto de amplias avenidas pedagógicas y sociales.

  • català

    L’article situa els seus arguments principals en el procés de construcció històrica de l’educació social des dels inicis de la transició democràtica a Espanya (1975) fins als primers anys dos mil. Una etapa decisiva en l’obertura de  l’educació a teories i pràctiques que invoquen noves maneres d’educar i educar-se en societat: a favor de les persones, de la seva qualitat de vida, dels drets a una ciutadania més inclusiva, per a una convivència que sigui lliure, pacífica, justa i equitativa. En aquest context, emergeix l’educació social. Les universitats, mitjançant la formació, la investigació i la transferència de coneixement, les societats científiques i els col·lectius professionals, a través d’un ampli ventall d’iniciatives i experiències, han contribuït decisivament al desenvolupament i la «institucionalització» dels seus sabers científics, acadèmics i professionals, convergents amb un projecte-trajecte d’àmplies avingudes pedagògiques i socials.

  • English

    The article situates its main arguments in the process the historical construction of Social Education from the  beginning of the democratic transition in Spain (1975) until the early 2000s. A decisive stage in the opening of  education to theories and practices that invoke new ways of educating and being educated in society: in favor of  people, of their quality of life, of the rights to a more inclusive citizenship, for a coexistence that is free, peaceful, fair and equitable. It is in this context that Social Education emerges. Universities, through training, research and knowledge transfer, scientific societies and professional groups through a wide range of initiatives and experiences, have contributed decisively to the development and  “institutionalization” of their scientific, academic and  professional knowledge, converging with a project- trajectory of broad pedagogical and social avenues.